COSES QUE VEIG, O NO, AMB LA TDT

D’aquí a deu dies la televisió analògica serà història. La TDT no es veu a tot arreu i a llocs es veu malament, però hi ha pressa en fer el canvi perquè els fabricants de tecnologia empenyen. Ara, el resultat visible de la multiplicació de l’oferta televisiva no justifica tanta parafernàlia, i encara menys la despesa que ha hagut de fer tanta gent que va curta d’armilla.

No li vull pas portar la contrària al Secretari de Comunicació del Departament de Cultura, en Carles Mundó, quan em diu que la TDT és el futur. És així, i hem de dirigir-nos a ell inexorablement i sense ambigüitats. Però tinc el tècnic de l’antena gairebé vivint a casa de tant com ha hagut de venir a intentar millorar la recepció del senyal de la televisió. I no sóc l’únic. El senyal digital exigeix unes condicions de propagació i recepció òptimes, i el territori d’aquest país és arrugat com una pansa. L’orografia perjudica els que vivim en racons de món. És clar que som minoria, perquè la majoria viu a la plana metropolitana i allà es veu bé perquè les condicions de propagació són fàcils, però considero que aquesta minoria potser es mereixeria un termini més raonable abans de desconnectar-nos del senyal de tota la vida. Perquè tanta pressa en passar pàgina?
El ministre Miguel Sebastián sosté que la TDT permet a empreses espanyoles exportar tecnologia i, en conseqüència, contractar més treballadors. Lògic, però no ens farà creure que la TDT solucionarà l’atur, oi? A més, si que potser unes quantes empreses han augmentat facturació i plantilles, però segur que és la xocolata del lloro al costat de les grans multinacionals que fabriquen aparells de TV, i aquestes fa temps que es van deslocalitzar d’aquí.
No se si m’acostumaré a veure la tele amb microtalls i pixelats; em diuen que m’hi he d’acostumar com m’he acostumat a parlar per telèfon mòbil i que marxi el senyal de tant en tant. Bo i això confio en que la tècnica millorarà aviat. Ara, al que no m’acostumaré mai no és al que no es veu, sinó al que es veu amb la TDT:
Hi ha emissores que esborronen per la nul•la qualitat del producte que ofereixen; n’hi ha que horripilen pel to agressiu, sovint violent, de la seva línia editorial; n’hi ha que només fan que repetir el que han emès fa temps les seves homònimes provinents de l’era analògica, n’hi ha molt poques que emetin en català i, per acabar-ho d’adobar, la reciprocitat entre TV3 i Canal 9 només existeix en un sentit pel sectarisme polític del govern valencià, no pas per qüestions tecnològiques. En resum: la multiplicitat i diversitat de cadenes, un dels arguments que s’han fet valdre políticament per justificar l’irregular i precipitat desplegament de la TDT, es desmunta només petjar el comandament a distància.
Hi ha pocs diners ara per fer televisió, i multiplicar els canals encareix l’oferta i disminueix els ingressos. Fer televisió és car, i sense diners el resultat sol ser decebedor. Les televisions locals que van obtenir llicència de TDT viuen entre el naufragi i la marginalitat, els segons, tercers o quarts canals de les emissores comercials són calaixos de sastre de programes antics que no diversifiquen realment l’oferta. La intransigència agressiva ideològicament ha trobat el seu refugi a teles com Interecnomia a qui, simplement, se li hauria de retirar la llicència. Hi ha operadors, com el Grup Godó, que no acompleixen amb les condicions de la concessió en no emetre en català les hores exigides.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, CAC, tindria moltes coses a dir sobre aquests aspectes, però entre que te una autoritat relativa i que seria rar que incomodés a segons quins grups, penso que haurem de suportar l’esborronament televisiu per molt de temps.
Si aquesta és l’oferta televisiva per la qual tots plegats ens hem rascat la butxaca i ens hem de carregar de paciència per suportar els seus enormes dèficits tecnològics, francament, ens podíem haver esperat tranquil•lament un o dos anys més.

Miguel Angel Martín
A voltes quan alguns socialistes catalans es posen nerviosos els surt una penosa deriva sectària. Quan aquesta actitud li apareix a un xitxarel•lo amb càrrec, la cosa es torna bilis de trinxeraire tavernari. Si van impulsar una llei per garantir la independència dels mèdia públics, a que venen les queixes per la feina rigorosa dels seus professionals? Que tenen por de perdre el poder?

Josep Maria Balcells
Si Mònica Terribas fos la ‘portaveu dels crítics’, com diu l’ex periodista i ara diputat socialista, llavors el que va fer ell durant la seva etapa als informatius de TVE a Catalunya va ser fer de corifeu del poder. Posats a pagar per la tele pública, els ciutadans prefereixen una veu pròxima als seus problemes que la d’algú que condescendeix amb els poderosos què li paguen la nòmina.