Augmentar el nombre de lectors en català és l’objectiu que s’ha proposat la nova junta de l’Associació d’Editors en Llengua catalana que presideix Ernest Folch. Benemèrit objectiu, sobretot quan les xifres canten tan que fan desafinar el gremi en pes: un 0’4 % de descens mentre que el llibre en castellà a Catalunya augmenta un 5’3%. El problema dels Folch, Ferré, Vives i companyia és doble; d’una banda recuperar el prestigi que el llibre en català ha perdut, i de l’altra fer entendre la Generalitat que no és un sector que va ‘sol i bé’, com creuen alguns càrrecs de Cultura; sinó que te tants problemes com el cinema. L’ascendent avui del llibre en català és com el de fa vint anys, és a dir, notablement inferior al del castellà i amb un nombre important de lectors que llegeixen en aquesta llengua, tot i conèixer perfectament el català, per hàbit o per considerar-lo un idioma més prestigiós. Però les empreses són més grans, el sector està molt professionalitzat i els riscos majors.
Enfront del mateix títol en ambdues llengües, i bo i tenir el mateix preu, la immensa majoria es decanta avui pel volum en castellà. La vocació castellanitzant dels mèdia, que cada dia més consideren el català una llengua local a la que només s’hi deuen per no comprometre les quantioses subvencions de la Generalitat, i la pèrdua de presència als punts de venda, són dos dels principals factors del retrocés. És contra això que cal lluitar, però també contra una administració que, obsedida en la catalanització del cinema, bandeja el llibre per la convicció equivocada de que ‘va bé’, i que ‘tan de bo tots els sectors tinguessin els problemes del món editorial’ (paraules textuals). Perdem pistonada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada