EROS, PICASSO I LES BEATES D’HORTA

Fins a cert punt podríem dir que Catalunya no és tan cristiana com presagiava el bisbe Torras i Bages, i malgrat tot existeix; però en una època de llibertats on sembla que ningú ja no s’esvera per res, l’erotisme en l’art, els media i la vida quotidiana encara fa posar el crit al cel a molta gent. Anem enrere o l’autèntica personalitat del país és així de maula?

‘L’art és perillós, i si és cast, no és art’, va escriure Picasso, Fascinat per l’erotisme, que va entendre com un motor de transformació social, igual com van fer Edgard Degas, Henri de Toulouse-Lautrec, Gustave Klimt o Auguste Rodin, l’artista malagueny va col•leccionar 61 gravats eròtics japonesos, coneguts com a ‘shunga’ o ‘higa’ (imatges secretes). Fins a meitats de febrer el museu Picasso de Barcelona mostra part d’aquests gravats que van pertànyer al pintor, a l’ensems de diversos gravats eròtics fets pel propi Picasso, sobretot entre 1968 i 1971. L’elevat nombre de visitants locals d’aquesta exposició empeny a pensar en la relació que te la societat catalana amb l’erotisme.
El refinament de la cultura oriental, que ens podria portar a creure que els occidentals som uns barroers al seu costat, no es tradueix sempre i necessàriament en l’erotisme. Les escenes dels gravats shunga de l’època Edo (1603-1867), no tenen res de subtils. Els genitals s’hi mostren amb tot detall, les escenes de coit hi estan representades amb tota explicitat i la perspectiva es deforma expressament per poder mostrar millor els sexes. Al Japó d’avui els hentai-manga (còmics sexuals) tenen una enorme requesta i la societat nipona manté una relació tan confusa entre erotisme i pornografia com la tenim a occident.
Quan Picasso va anar per segon cop a Horta de Sant Joan (juny-setembre de 1909) no es va poder tornar a hostatjar a casa del seu amic Manuel Pallarès. El pintor anava amb la seva companya Fernande Olivier, i la mare de Pallarès va dir que, si no estaven casats, no els volia a casa seva. La parella es va hostatjar a la fonda, on un dia un grup de beates es va plantar davant el balcó de la seva humil cambra i els va apedregar bo i escarnint-los per ‘viure en pecat’. Picasso va pintar durant aquell sojorn algunes de les obres que han esdevingut icones del cubisme. Coses tan poc refinades com aquesta no han impedit que, a la Catalunya d’avui dia, erotisme i pornografia convisquin amb la mateixa hipotètica i confusa normalitat que ho fan al Japó.
Però que el diari que més combat l’exercici de la prostitució als carrers de Barcelona faci una bona caixa cada dia amb un seguit de pàgines on s’anuncien locals de prostitució de tota mena, indica el grau de d’anormalitat de la societat catalana respecte les coses del sexe. Les rialles dissimulades a les sales del museu Picasso davant la contemplació d’algunes escenes shunga venen a ser la cara simpàtica del mateix fet.
Catalunya ja no serà exclusivament cristiana, serà el que pugui i encara, però el nivell d’hipocresia i falsedat que mantenim en general respecte l’erotisme denota que som una societat encara a mig coure. I ves que no ens hi quedem.
La Catalunya del segle XXI ha assumit la violència als carrers, als media i fins i tot als jocs; ha assimilat la pornografia més abjecta fins transformar-la en un producte de consum amb icona patriòtica inclosa (Conrad Son), però el refinament sensual de l’erotisme, la càrrega alliberadora, cultural, saludable i revolucionària de l’evocació del plaer que enriqueix el desig sexual, no. Deu ser que és perillós, com tot el que no és cast però és intel•ligent. També ho deia Picasso: “L’art no és mai cast, s’hauria de prohibir als babaus ignorants i no posar-lo mai a l’abast dels qui no estan prou preparats,”. Una mica més d’erotisme normal a la vida quotidiana del país potser no ens faria independents; o si, però segur que ens faria més feliços. Una altra cosa és que interessi a la gent d’ordre; no els donaria diners.

L’ortografia del Picasso
A l’exposició ‘Picasso fotògraf d’Horta’, per dues ocasions i en plafons amb lletres de gran format i molt ben visibles, Horta està escrit sense ‘H’. És absolutament impropi d’un dels museus més visitats del país i que pretén ser de primera categoria, que permeti errades com aquesta. Vull pensar que al Museu Picasso de París, que ha cedit les fotografies, no els deu fer gaire gràcia.

Orient descafeïnat
Entre la vulgaritat dels basars, la impostura gastronòmica dels anomenats restaurants orientals i la banalització comercial de l’estètica en botigues com la cadena Muji, avui en dia estem més lluny de la cultura japonesa, i oriental en general, que no pas a principis del segle XX, quan l’actriu Sadayako va fascinar Picasso i va triomfar a la nit barcelonina. I encara sort del manga.