Que Patrick Modiano estigui de moda entre nosaltres és culpa de Jordi Herralde, que, per gaudi dels molts francòfons que encara quedem, edita Villa Triste, un novel•la de 1975 convertida en una de les emocions fortes d’aquesta tardor junt amb Fragmentos de un cuaderno manchado de vino (Anagrama), un recull de textos inèdits i esparsos de Charles Bukovski. És curiós com, després d’assolir un gran èxit als 70 i 80 i de ser oblidat durant anys, malgrat que després de mort s’ha seguit editant, ara està essent recuperat pels joves estudiants universitaris per estupor dels seus assenyats mestres que, com els capons per Nadal, els farceixen de llibres de sociologia. Un altre llibre que es porta aquesta temporada és La puerta de los infiernos (Salamandra), el darrer Laurent Gaudé. L’autor de El sol dels Scorta continua novel•lant Itàlia, en aquesta ocasió amb una potent tragèdia situada al submón napolità capaç de neguitejar el lector fins ofegar-lo. És clar que La voz a las tres de la madrugada (DVD Ediciones), la selecció dels poemes de Charles Simic, tampoc no deixa indiferent. La seva poètica descriptiva te una força al•legòrica inesperada. El poeta que es posarà de moda a Portugal, serà Joan Margarit. Dimarts, a la Casa Fernando Pessoa, presenta Casa de misericòrdia (Ovni editora) que han traduït Rita Custodio i Àlex Tarradellas.
I com que no hi ha modes sense modals, un editor m’escriu un sms dient que no pateixi pel veto d’Antoni Comas, president dels editors, per què ‘és un ressentit’. No se que en deu pensar el vicepresident del Gremi Julià Vinyuales, amb qui, m’asseguren, Comas ni es parla. Tot plegat te un aire d’esperpent vallinclanià que el món de l’edició no es mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada