Joan Manuel Tresserras, home dialogant i pacient, una vegada que decideix a tirar pel dret, és el Conseller només faltaria, li plouen tots els xàfecs al damunt. L’apressada presentació del programa que Vicenç Altaió posarà en marxa al nou Santa Mònica, que de tant apressada encara no te ni nou nom per al centre, no ha contribuït precisament a apaivagar la situació.
A la segona meitat dels vuitanta el Departament de Cultura va transformar un antic convent en un centre d’arts plàstiques dirigit a les propostes més innovadores i joves a la vegada que, com a resultat dels treballs de la Comissió per la modernització de la cultura catalana, creava el KRTU, un modest centre que havia de ser un taller d‘idees per vinclar les arts, el pensament, les ciències i la tecnologia. El Centre d’Art de Santa Mònica no va poder trobar el seu forat, en part víctima del complicat entrellat dels circuits artístics i de l’erràtica definició del projecte MACBA durant anys, mentre el KRTU anava endegant un discurs analític i crític que ha permès consolidar un corrent de pensament transversal i agosarat que abraça qualsevol vèrtex de la recerca o la creació. Coherent amb la seva actuació política, Tresserras va decidir donar més volada al KRTU i que englobés dins el seu discurs en vigília permanent la idea primigènia de Santa Mònica per donar un nou i poderós impuls a la creació cultural més de vanguarda i connectada amb els nous i amplis territoris del coneixement.
Però el que ell entén com una gestió administrativa, una bona part del gremi de les arts plàstiques ho ha entès com una agressió, i se li han girat en contra. L’errada del departament és no definir immediatament el futur del projecte Santa Mònica. Diu que no el tanca, però no diu que serà ni on, no diu com aconseguirà la kunsthalle que el sector reclama. I quan, mesos després, anuncia en seu parlamentària que Santa Mònica es trasllada a 1200 metres quadrats de l’edifici Imagina ja poca gent creu que hi hagi una voluntat ferma de rellançar el concepte.
Així les coses, Altaió presenta fa pocs dies un avançament del programa del nou KRTU Mònica o Santa KRTU o com li diguin finalment. Bé, el projecte no te mala pinta, és fidel al seu ideari original i probablement atractiu per a l’opinió pública. Però hi ha dubtes. Un tipus de treball d’aquesta mena no es pot fer ja al CCCB? No va néixer amb aquesta idea el centre que dirigeix Ramoneda? En cal un altre aparentment tan similar? El KRTU ha tingut la gran virtut de fer coses excel•lents sense necessitat d’inversions milionàries i farcides d’imatge. Per ara, del nou Santa Mònica només se’n coneixen inversions i a penes transmet més que imatge. No s’ha corregut molt per tapar els encara crítics per la transformació de l’antic convent?
I per acabar-ho d’adobar, la proposta de Kunsthalle a l’Imagina no agrada Xavier Bru de Sala, flamant president del Consell de les Arts. Ja ha dit públicament que “de les primeres coses que haurà de fer és replantejar la política d’arts visuals”. A les funcions del Consell i no diu que pugui decidir les polítiques culturals del Departament, diu ‘assessorar’. És clar que potser Bru no volia dir el que les seves paraules (transcrites literalment) semblen dir. A veure si resultarà que la potenciació del projecte de Vicenç Altaió està pensant com a contrapoder respecte del Consell de les Arts? Comencen a mesurar-se forces? Uf.
+
MANEL
Van sorprendre al MySpace, la brama va córrer boca orella ben de pressa i van confirmar la seva classe a la posada de llarg al Primavera Club on van presentar el primer disc, Els millors professors europeus. El grup barceloní s’incorpora a la petita, però poderosa, llista de noves formacions musicals (Mazoni, Guillamino...) que estan transformant l’ensopit i estret panorama local dels darrers anys, tant enganxosament ancorat a les formes presumptament ètniques i multiculturals.
-
JOAN PIRIS
Les presses del bisbe de Lleida per donar les obres d’art del seu bisbat al de Barastre delaten quin és l’encàrrec que va rebre de la més alta jerarquia quan el van enviar a aquella diòcesi. Un bisbe que no defensi els interessos dels fidels sota la seva jurisprudència es farà estimar ben poc pels catòlics als que representa. I més sabent, com sap tothom, de les trifurques de la Rota i de l’interès barroer i il•legal del Vaticà per regalar les peces de la col•lecció a l’Aragó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada