Fa goig veure a Jazz Magazine, la revista més important d’Europa, l’anunci del ‘Catalan jazz tour 08’ que promou l’Institut Català d’Indústries Culturals. Ara, si Gorka Benitez o Perico Sambeat no són una indústria, com és que qui els porta a Londres, París i Reus és l’ICIC i no l’Institut Ramon Llull? Que m’ho expliquin perquè no ho entenc, i segur que tenen explicacions perquè l’administració sempre te explicacions per a tot.
Ara, tampoc no tirem coets perquè al número de juny d’aquesta revista que te més de mig segle de vida, s’hi anuncien 24 festivals internacionals de jazz que es fan durant l’estiu a França amb cartells on abunda gent com Herbie Hancock, Return to Forever (que tornen), Marcus Miller o Wayne Shorter, poca broma, mentre que aquí hem hagut d’esperar trenta set anys perquè la Locomotora Negra (que tampoc és escola Miles Davis, que diguem) hagi pogut tocar al Liceu. Vull dir que ja cal que s’hi escarrassi qui sigui que tingui les competències en cosa de jazz a Cultura perquè, pel que fa a aquesta música clàssica-popular del segle XX per antonomàsia, estem encara lluny d’Europa, Euskadi inclosa, perquè els cartells dels festivals de Gasteiz, Getxo i Donostia d’aquest estiu són per sucar-hi pa. Aquí sense programa a TV3, amb un festival de Barcelona amb poc esperit festivaler i desigual, producte del que hi ha al mercat en aquell moment (poca cosa a la tardor), només queda Terrassa, el ‘Catalan Tour’ de l’ICIC i els bellíssims poemes de Joan Margarit sobre jazz reunits a ‘Remolcadors entre la boira’, volum recollit ara a ‘Els primers freds’ (Proa). A falta de més música en directe, sempre ens queda la poesia, però no en parlen el Jazz Magazine.
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada