A les novel•les policiaques quan el fiscal o la policia donen per arxivat un cas no resolt ho fa com a maniobra de distracció. Hi ha la hipòtesi que així, el culpable es relaxarà i acabarà descobrint-se a si mateix.
Però malauradament el cas Madeleine no és cap novel•la. Després que la policia, la justícia i la premsa hagin acusat els pares de la petita i un amic i després els hagin hagut d’exculpar i d’indemnitzar per difamació, fa pensar que la fiscalia portuguesa no és la fiscal Chase, que la policia no és al de CSI i que la premsa no te res a veure amb l’enyorat Lou Grantt: o sigui, que tots plegats són una cola de negligents. I això no és cap novel•la, sinó la realitat.
Ara bé, si a resultes d’aquest arxiu del cas finalment el culpable s’acaba delatant a si mateix per haver-se relaxat, serà una final de novel•la negra, si, però de les dolentes. Els guionistes de la sèrie Sin Rastro ho fan millor.
Dit a El Món a RAC 1 el 22.07.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada