25/7/08

EL DESTÍ D’UNA CARTA

Fa unes setmanes vaig rebre una carta de conseller Tresserras convidant-me a participar en un procés de reflexió sobre com han de ser les biblioteques públiques d’aquest segle. Uns dies després la senyora Carme Renedo, Subdirectora General de Biblioteques, em proposava una enquesta, que havia de respondre abans de dilluns passat, com a primera fase del projecte. Fins aquí tot bé, ja era hora que l’administració fes partícips als contribuents d’alguna cosa més que fets consumats i rebuts d’impostos. Però el dia 15 el Departament de Cultura va presentar l’actualització del Mapa de Lectura Pública per actualitzar-lo a les noves necessitats derivades de l’augment de població i ara ja no entenc res. Si hi ha un procés de reflexió obert i participatiu, perquè s’aproven plans de millora. I si aquesta actualització ja estava prevista, perquè no me’n van dir res a les dues cartes?
Espero que entre les 111 biblioteques que s’han de construir o refer (41’5 milions), hi entri la Ramon Vidal de Besalú. Hi vaig ser convidat a conèixer lectors i xerrar de llibres i, no sols vaig rebre un tracte exquisit tant de la Fina Pont, la bibliotecària, com de tothom qui va venir, sinó que vaig fer treball de camp per a la cèlebre enquesta de Cultura, si és que serveix per a alguna cosa. La biblio és municipal, en un segon i calorós pis que s’ha quedat petitíssim i, per postres, enguany no rebrà ni cinc de la Diputació per comprar llibres, perquè la benemèrita institució ha decidit que no li toca, que enguany els diners van per les biblios dels pobles on manen ells. Probablement els que governaven abans la ‘Dipu’ havien fet igual. Conseller, aquesta no és la lectura pública que hem de tenir.

Publicat al Suplement Tendències de El Mundo de Catalunya