Potser no ens coneixeran per la cultura, la llengua o les glorioses gestes dels avantpassats, però us asseguro que pel que el món modern acabarà coneixent els catalans és per l’emergència internacional que ha ocasionat la sequera i per la manera com no l’estem sabent resoldre.
Al sud del Marroc, on no hi plou mai, hi ha tanta aigua que no se l’acaben. No fa gaire em preguntaven com era possible que, al món ric que ells envegen, tinguéssim problemes d’un altre temps. A l’altra cara, sota la pluja que bat la península Ibèrica, un lisboeta em deia ahir que ja podia estar content, que ara si que s’acabarien els problemes de sequera de Barcelona, una ciutat admirada pels lusitans, però respecte de la qual no acaben d’entendre com pot tenir problemes per falta d’aigua i bla, bla, bla.
Mort de vergonya, de tornada a casa vaig decidir no sortir a l’estranger fins que la falta d’aigua no estigui resolta de manera eficaç i sense necessitat treure el sant Cristo.
Tot el que sigui mirar el cel, com fa ara Esquerra Republicana, el govern de Madrid o el conseller Baltasar, és tant fora de lloc que no ho fan ni a països que creiem menys moderns que el nostre.
Dit a El Món a RAC 1 el 27.05.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada