Si vostè no vol sortir als mitjans de comunicació te dret de preservar el seu anonimat. Però hi ha qui creu que aquest dret topa amb la imprescindible llibertat d’expressió de que gaudeix la premsa a qualsevol país lliure. Després hi ha energúmens s’omplen la boca de llibertat d’expressió, i ja tenim l’embolic servit.
La justícia, que altres feines més importants te, ha de dirimir sobre afers pintorescos com els de la senyora Telma Ortiz i el seu company. O és que, essent germana de qui és, ningú no la va advertir del pa que s’hi dona amb aquesta colla de carronyaires? Ells decideixen qui és públic, i l’al•ludida que es faci repicar.
Actuar sense tenir en compte les persones (les que els agrada ser famoses que no es queixin, jo parlo de qui no ho vol ser), ni és informar, ni és llibertat d’expressió, ni és premsa, ni és propi d’un estat de dret; és una activitat dubtosament lícita amb l’únic objectiu de fer diners especulant amb la intimitat dels altres. I crec que no hi ha res a fer, ni tribunals ni orgues.
Dit a El Món a RAC 1 el 13.05.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada