13/5/07

SOBRE LA REPUTACIÓ (1)

Amb l’entrada en funcionament del Consell de les Arts, alguns ens del Departament de Cultura de la Generalitat hauran de reformar les normes jurídiques per adaptar-se a la nova realitat respecte les subvencions als creadors, que les decidirà el Consell. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) serà un dels organismes afectats. Això comportarà un canvi en les atribucions de la Junta de Govern. La intenció del Departament és la d’aprofitar aquesta reforma per fer perdre capacitat de decisió en el si del govern de la Institució a alguna entitats que representen els autors que, tant des de la ILC com des del propi sector, es considera que han tingut massa poder i un accés massa fàcil a decidir sobre el destí dels pressupostos de la Institució durant anys.
Els governs de Convergència mai no van voler enfrontar-se amb escriptors, actors i gremi cultural a l’engròs. Sabien que no eren majoritàriament de la seva corda i, per tant, van preferir tenir-los mínimament contents a cop d’ajuda i subvenció no sempre justificada (i si no repasseu algunes de les beques a la creació literària i ja em direu on és l’obra resultant). Aquesta situació va convertir a voltes la gestió oficial de la cultura en una mena de regne de taifes on el més espavilat i el que estava més ben posicionat enfront el poder aconseguia llesca més gran del pastís de les subvencions. La normativa que regula el funcionament de la Institució de les Lletres Catalanes sembla feta a mida per aquesta situació. I això és el que vol tallar l’equip del conseller Tresserras.
Com que es poden tancar algunes aixetes que ragen (75.000 € anuals de subvenció ordinària a una entitat no és poc, oi?), tothom vol fer valer els seus trumfos i no perdre ni un cèntim dels diners que rep i del poder i la representativitat que te. El Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO). entitat que gestiona el cànon per les fotocòpies dels llibres, per entendre’ns, és el gran punt d’interès per a qui busca mantenir o augmentar les seves fonts de finançament. El CEDRO reparteix els beneficis entre els seus socis fent partió en dos grans grups, els editors i els autors. A la vegada, la part corresponent als autors es divideix entre el que toca a cada creador en funció de la seva obra en vigor i una creixent xifra que es reparteix entre les entitats que els representen. A Catalunya en són tres: L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i el Pen Club català. Adduint que, els seus estatuts, no diuen que el seu objectiu sigui la defensa professional de l’escriptor (sic?), l’AELC i la Col·legial boicotegen l’entrada del Pen a CEDRO, impedint-li tenir accés a la important bossa de diners que, a hores d’ara, gestiona ja aquesta entitat, que ha intentat fer de mitjancer en el conflicte sense èxit.
Fa algunes setmanes vaig rebre un correu de Guillem Jordi Graells, president de l’AELC, on m’acusava de ’”facilitar la tasca difamatòria” contra l’AELC i d’afegir-me a un “infundi” contra l’associació per un article d’opinió que vaig publicar al suplement cultural Tendències d’aquest diari, en el qual manifestava la idea de que, en aquesta entitat, les coses no funcionen de fa temps. Com que difamar és ‘dir mal d'algú cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació’, i infundat ‘mancat de fonament o motius’, jutgi vostè mateix, lector.

Publicat a El Mundo de Catalunya

1 comentari:

Pilar Ventura ha dit...

Benvolgut

Agrair-te personalment el teu article que vaig reproduir en el meu blog. Necessitaria parlar amb tu, sense preses quan tinguis un moment. Escriu-me a l'adreça:

pilarventura01@yahoo.es i et donaré el meu telèfon o tu em dones el teu

Gràcies