‘GUIRIS’

Diu Kiko Amat que Gràcia serà un parc temàtic per a ‘guiris’. Si. I?, responc. Vivim en una societat de lliure mercat i en una Europa sense fronteres. Per tant, qui te més pasta compra el que vol i allà on vol. I quan molta gent vol comprar al mateix lloc, doncs s’encareixen els preus fins que els indígenes n’han de marxar. A Gràcia les coses són així i no precisament de fa quatre dies. L’endèmica falta d’habitatges al barri ha expulsat els seus fills fronteres enllà de fa dècades. Malauradament per a mi, jo mateix en sóc un exemple. Lamentar-se’n ara és d’una candidesa sospitosa. Avui a Gràcia només hi viu qui te el pis de fa molts anys, qui te la ‘xiripa’ d’un lloguer raonable, qui ja li està bé viure en un pis merdós o qui te molta, però molta, pasta. I com que no responc a cap d’aquests quadres clínics, puc dir, i ho faig, que totes aquestes lamentacions que, setmana si setmana també, llegeixo en una pàgina o altra d’aquest venerable periòdic, són absolutament interessades. Vull dir que, en el fons, qui viu a Gràcia, per una raó o per una altra, tampoc no li deu estar tant malament que les coses estiguin com estan. Si no, amb tocar el dos, els laments s’acaben. O no? Vull dir que, si Gràcia és un parc temàtic per a ‘guiris’ potser és per què l’hem fet així entre tots.

Publicat a l'Independent de Gràcia