BLOCS

La irrupció dels polítics en campanya en la vida quotidiana és devastadora com un tsunami pel caràcter interessat amb que ho fan. No van a la Boqueria o a fer una cervesa si no és que venen eleccions. És a dir, la presència de molts polítics en la vida real és una farsa de conveniència; normalment no se’ls veu mai el pel.
Com que avui part de l’existència d’una certa societat informada és virtual i la irrupció dels ‘blocs’ ha generat una plaga de memorialistes, dietaristes i crítics de tot que ja van néixer ensenyats, doncs els polítics han entrat també a sac en aquest gènere que algú diu que és metaliteràri i que, vist d’aprop, no és més que un aparador. I allà on es poden ensenyar, cap allà van. No hi ha regidor, diputat o candidat que no tingui un bloc. El curiós és que, com quan visiten un mercat, als seus blocs els polítics tampoc no diuen res interessant; pura propaganda, proselitisme disfressat de modernor, bravada fútil. I tot i això hi ha mitjans de comunicació que els fan cas; els ciutadans no, és clar. Una nova faceta de la impostura dels polítics en un país on, com que no s’han de guanyar l’escó dia a dia com a altres i s’avorreixen al Parlament o al despatx, passen l’estona jugant a ‘blocaire’. Total, l’ordinador i l’ADSL el paguem els contribuents.

Publicat a Cap Gros i a L'Independent de Gràcia