LA CULTURA ALS POBLES

D’aquí a pocs dies començarà la campanya de les eleccions municipals. Quin balanç d’actuació en matèria cultural podran fer els governs sortints? Quins programes podran presentar els candidats que hi concorrin? La política cultural a pobles i viles del país, més enllà de la construcció de biblioteques i la reforma de petits teatres, és un tema que el govern de Catalunya encara no ha afrontat mai amb decisió i sense clientelisme.
En la seva època de regidor a Cornellà l’Ignasi Riera deia irònicament que la distribució de tasques als equips de governs locals anava en funció de la feina: el que treballava a la Caixa el feien regidor d’hisenda, el constructor d’urbanisme i el ‘tonto’ de cultura. Això era als primers anys de democràcia local, els ajuntaments han crescut, s’han contractat tècnics, els polítics han après i el llistó dels serveis als ciutadans ha augmentat, però l’oferta en matèria cultural que continuen oferint molts municipis és insignificant i sense mires.
Va costar que Generalitat i diputacions es posessin d’acord respecte de l’actuació en matèria d’equipaments culturals als pobles. Després d’anys d’actuació sectària, ara hi ha plans de biblioteques i sistema de lectura pública de Catalunya, eines de difusió del coneixement imprescindibles per a la supervivència democràtica del país. Una cosa similar s’ha fet amb altres infrastructures. Les administracions han rehabilitat nombrosos petits teatres locals i han modernitzat o fet de nou museus més o menys vinculats a la xarxa de museus de Catalunya. En la cosa del totxo cultural s’ha avançat, però no n’hi ha prou per dir que l’administració garanteix el desplegament de la cultura a tot el territori. Els ajuntaments no tenen diners per a cultura, per tant no se’n fa, i tot plegat provoca la desertització de país quan t’allunyes de les ciutats importants.
Catalunya és un país de pobles petits i mitjans. Aquests municipis tenen, a més, un finançament raquític i moltes necessitats urgents que assistir. Evidentment, i no és una crítica, és una raó obvia, la cultura queda en segon terme i encara marcada pel pressupost que cal esmerçar en la festa major. Ai d’aquell govern que no ho faci! La Diputació de Barcelona tapa forats col·laborant amb petites temporades d’espectacles escènics als teatres rehabilitats, però això no és una acció de govern, és un regal.
EL TNC mai no produeix projectes pensats per a girar pel territori. El circ ja sabeu com el tracten molts ajuntaments, hi ha museus locals que no tenen res a mostrar, les possibilitats de recerca en història, antropologia i etnografia locals són molt difícils, els cinemes desapareixen de les viles per anar a parar als centres comercials i, en general, el desert cultural avança per la desídia de les administracions principals del país. S’han fet les obres majors, però s’ha abandonat l’ús d’aquestes infrastructures a la sort de la pobre caixa local.
Desplegar la cultura pel país no vol dir pensar i dirigir una programació des de Barcelona, ni posar autobusos per que els de poble vinguin a veure teatre. Vol dir dotar els agents locals (ajuntaments i també ateneus, associacions, creadors i promotors locals) de diners, coneixements tècnics i totes les estratègies necessàries per que cada poble pugui desenvolupar el seu projecte cultural, que vol dir la seva vida rica i plena. I això la Generalitat de Catalunya ho fa molt poc.

Publicat a El Mundo de Catalunya