LA MOTO ÉS UN ART

Els afeccionats a les motos havien portat sempre la seva dèria en secret. Allò era una cosa brutal, de gent salvatge i ignorant, llorda. Una dedicació totalment allunyada de la finor i la classe de l’art i la cultura. Quan fa anys Robert Pirsig va publicar la bella novel·la ‘El zen i l’art del manteniment de la motocicleta’ molts ‘motards’ van trobar en aquella història uns bons arguments per defensar el caràcter intens i literari del romanticisme que hi ha en la conducció i cura d’una moto. Gràcies a l’exposició ‘El arte de la motocicleta’ que aquí es va poder veure al Guggenheim de Bilbo, les motocicleta van començar a ser considerades art, cultura i símbol del coneixement i del progrés intel·lectual de l’espècie humana.
La moto és un factor culturalment transversal. Te un component estètic en les formes belles de les màquines i en el seu disseny, un de tecnològic en motors, xassissos i la resta d’elements que la componen, un de mitològic i literari en el relat de les aventures dels pilots i un de llegendari confegit a partir de la història d’algunes marques que formen part de la mitologia ‘motard’. Una de les marques de referència en aquest terreny, quina llegenda ha superat la història per projectar-se cap al futur, és la bavaresa BMW. Fins el mes de febrer vinent, al Museu de la Moto de Basella, a l’Alt Urgell (museumoto.bassella.com), es pot veure una impressionant exposició sobre la història de BMW, una exposició eminentment artística, és clar, però també mitològica i històrica.
A la mostra es pot contemplar un repàs a la història de la marca, des dels seus inicis l’any 1923 amb la R32 de 500 cc, fins la tornada al motor bòxer, emblema tecnològic de la casa alemanya, cap als anys noranta amb les R850 i 1100. A més dels principals models de sèrie, l’exposició dedica un apartat especial a les motocicletes militars i a les de competició d’asfalt i fora carretera, on BMW ha guanyat diverses vegades el ral·li Paris Dakar. També hi ha la R62, la primera moto de 750 cc que va fabricar la marca, la R63 de 1928, potser la moto més antiga matriculada a Espanya, la R20 de 192 cc, el motor més petit fabricat mai per BMW, dues mítiques R75 de les utilitzades a les campanyes bèl·liques de Rússia i l’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial i la R90 S de 1973, potser la bòxer més bella fabricada mai; a més de motos de competició i de models més moderns com les de les sèries K i les que utilitzen la guàrdia civil i els Mossos d’Esquadra de trànsit.
La visita a l’exposició ‘BMW una llegenda viva’ és una immersió en la història del segle XX i en els reptes tecnològics que comporta per a la motocicleta els nous temps; però sobretot és un recorregut artístic per una forma d’expressió de les sensibilitats dels temps moderns. Fotos d’Alberto Garcia Alix, el film Easy Rider, l’exposició del Guiggenheim o la novel·la de Pirsig ho interpreten, i milers d’usuaris enamorats, romàntics del vent a la cara, les vibracions del bicilíndric bavarès entre cames i la capacitat per fer carretera sense fatigar-se ho proclamen a cada revolt d’asfalt on una BMW hi entra amb seguretat, el traça amb la precisió de coreografia i en surt amb acceleració suau. La bellesa contra el vent defineix la relació entre la moto i l’entorn, com l’escut de BMW és la projecció d’una hèlix d’avió (en feien motors) amb els blaus i blancs de l’escut de Baviera.
Només la cultura de la motocicleta és capaç de fer sentir emocions intensament brutals i delicadament refinades a la vegada; els ’motards’ ho saben. La moto és un art.

Publicat al suplement 'Tendències' de El Mundo de Catalunya