La darrera edició del diccionari de la RAE ha incorporat l'article 'cultureta' definint-ho com una activitat cultural de baix nivell o persona pretesament culta. He buscat al diccionari de l'IEC i al de l'Enciclopèdia i no hi ha ni rastre de la cultureta. Diria que el concepte va ser, si no ideat, al menys popularitzat a Catalunya i en català per referir-se als personatges centrals de la cultura catalana, ja fossin intel·lectuals o pretesos mandarins. Potser amb el temps ha remès l'ús del terme i per això l'Institut no l'ha admès. En tot cas el desús ha estat paral·lel al del prestigi social de la pròpia cultura i dels seus protagonistes, i potser una visió interessada del tema l'ha deixat fora del diccionari. Però la RAE, per què l'accepta ara i, precisament, en la seva vesant despectiva, que és la contemporània, és clar.
En la mesura que a les successives reedicions dels diccionaris s'hi reflecteix l'ús, també ideològic, que de la llengua en fan els parlants, la incorporació de l'article 'cultureta' al diccionari de la RAE és un encert. La idea que el ciutadà te avui de la cultura s'apropa més a la despectiva que no pas a la de coneixement, llibertat i esperit crític que històricament li correspon. Sense un paper central en la gestió pública, que retalla pressupostos educatius i compra armes, que no combat la pirateria, que maltracta el creador o que oblida el mecenatge, com pretenem que la gent no cregui que un 'cultureta' és poc menys que un busca-raons que se les dona d'alguna cosa sense ser res? Deu ser això el que vol dir la Caballé quan insinua que a Catalunya hi ha 'lios y cosas raras'. No com quan la seva família manegava el Liceu, que només hi havia cultureta a la catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada