Cultura subsidiària

Que Anagrama torni a editar en català i que Salamandra anunciï que ho farà aviat no vol dir que el sector editorial i la lectura en català es situïn a nivell del castellà. Ans al contrari. L'edició en català d'obres adquirides per publicar en castellà dona a les edicions en llengua catalana un caràcter subsidiari; de més a més. El pack en castellà i català d'una obra ofereix els drets en aquesta darrera llengua a un preu molt avantatjós. Si després es revenen a un editor català o fan la compra a mitges ambdós hi surten afavorits, però si no hi ha cap editor català que faci una oferta... No és que Anagrama o Salamandra vagin de mala fe. Ca. Que aquests segells amb vocació d'editar en castellà obrin col·lecció en català vol dir que, en no pocs casos, no tenen interlocutors a l'altra banda. Vol dir que la indústria editorial en català perd múscul. I no és el mateix publicar uns quants llibres en català de més a més, que fer-ho des d'una estructura empresarial pensada exclusivament per difondre els llibres en aquesta llengua.

Per als lectors benvinguda l'edició en català d'Anagrama i Salamandra, com ja fa anys ho va ser el segell Rosa dels vents, de Random House, que segueix una política similar. Però al català li calen industries potents i pròpies. Hi ha gent que pateix pensant si Grup 62 acabarà també essent a penes la marca on Planeta publiqui en català el que compra per editar en castellà, a més d'uns pocs autors locals de nomenada per donar lluïssor. Esperem que no passi. Per talent creador que hi hagi, el declivi d'una cultura comença pel de les empreses que la promouen. I aquesta setmana ja n'hem perdut una de les històriques, Moll, per la desídia (per ser educat) del Govern de les Illes.