Nascut al tombar del segle XX el jazz és potser la primera expressió d'art pop: només existeix en el moment en que el músic l'interpreta. El que es torni a tocar després mai no serà el mateix. Te una certa similitud amb l'escriptura automàtica dels surrealistes, però directe al més profund de l'ànima. És així com el jazz esdevé expressió màxima de la llibertat del creador i també de l'auditori.
Ara que s'ha commemorat el centenari del seu naixement he tornat a llegir Cortázar, que va ser un gran aficionat al jazz i que va escriure un dels seus millors contes, 'El perseguidor', inspirant-se en la personalitat de Charlie Parker. El paral·lelisme entre Rayuela, i la idea d'art de Duchamp em fa pensar en aquesta novel·la com una de les obres pop del segle XX.
I és que la literatura de Cortázar, com el jazz, ens parlen de la llibertat il·limitada del creador.
Aquests dies comença el 46è festival de jazz de Barcelona i el Jamboréé jazz festival. Noms com Wayne Shorter, Dave Holland, Lee Konitz o Chucho Valdés faran cap a la ciutat. Ara que tanta gent i tan diversa interpreta per compte propi el concepte de llibertat, jo els convido que vagin a alguna de les actuacions dels festival per sentir la llibertat a la ment, és a dir, la capacitat de fer que la música esdevingui art en aquell únic instant. I llavors decideixin el què.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada