La gratuïtat de la cultura en tan que be comú és un dels fonaments de la democràcia i del servei a la comunitat, però val calers com els val la feina del lampista a casa quan ens repara una fuita d'aigua. Si no es posa en dubte el treball de l'industrial, per què s'acusa de pesseter l'escriptor que pretén cobrar un ridícul percentatge de drets d'autor de cada llibre seu que llegim de franc a la biblioteca? La feina del lampista te valor i la de l'escriptor no, potser? Qui pensi això potser ha llegit molt, però no li ha servit de gran cosa.
Un altre tema és si aquest cànon el pertoca pagar als ajuntaments. Crec que no, però això és un debat polític. Que es moguin consellers i regidors. També cal dir que les administracions s'han gastat un dineral en totxo fent biblioteques (que llueix i porta vots) i ara no els en queden per a llibres i per pagar els autors.
En tot cas el que no es pot fer és culpabilitzar als escriptors, tal i com he llegit en articles què, literalment, inciten a la rebel·lió contra el pagament de drets d'autor per llibre deixat. Bona forma de promoure la lectura atiar una guerra. Sense escriptors no hi ha llibres, lectors, ni biblioteques. Allà cadascú amb la responsabilitat del seu dit acusador.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada