Cobrar per demanar ajudes al Departament de Cultura és una bona forma d'evitar que els creadors demanin calers públics, així els podran repartir entre amics i coneguts sense cap mena de mala consciència (be, tampoc en tenen gaire); ànim Xavier, que tens la jubilació garantida. Canviar la llei d'arrendaments urbans, com ja s'ha fet, és una bona forma d'evitar que als centres de les ciutats hi hagi llibreries i altres comerços molestos, i així els locals podran quedar en mans dels col·legues de les multinacionals de les franquícies. Apujar l'IVA i no actuar contra la pirateria, com fa algun país més seriós, és la millor manera de provocar que la gent no vagi ni al teatre, ni al cine, i així s'evita que el ciutadà pensi críticament i qüestioni certes coses. Aviat només faltarà cremar els llibres, censurar webs incòmodes, prohibir les 'manis' i processar algun periodista per tenir un país modern i emergent, com la Xina més o menys. Tot arribarà en nom de la recuperació econòmica.
Hi estem anant. S'anuncia la creació d'una taxa per la tramitació de les sol·licituds de subvencions culturals (sic?), s'augmenten escandalosament les taxes de les Escoles Oficials d'Idiomes, les llibreries que no tanquen per la crisi (Platón), ho fan perquè no poden pagar el que ofereix Mango pel local (Canuda), o similars (Roqué i ves que no caigui també Documenta). L'informe de l'SGAE certifica el que tots sabem: que la pirateria ensorra les arts escèniques i l'IVA cultural les està rematant.
Ara entenc allò del valor econòmic de la cultura. No era per convertir-la en un actiu de creativitat, patrimoni, treball i riquesa, és a dir: futur; era per cisar-ne tot el que fos capaç d'oferir fins matar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada