Els hàbits de lectura han canviat amb el digital i la democratització de les biblioteques públiques, la construcció d'una biblioteca personal com a eix vertebrador del pensament i la personalitat és posada en entredit per la crisi o la petitesa dels habitatges; i així les llibreries, despullades de part del seu valor social, intel·lectual i fins i tot d'objecte del desig, s'enfronten a un repte vital: trobar de nou el seu lloc al món. A 'Librerías' (Anagrama), finalista del premi Anagrama d'assaig, Jorge Carrión descriu, amb nostàlgia però amb valor crític, una crònica entre el viatge i el pensament sobre l'incalculable valor que les llibreries han tingut en la història moderna i contemporània, de Goethe a Bolaño, però tenint presents també Hitler o Stalin.
L'esllanguiment de les llibreries probablement va en paral·lel al crepuscle del pensament humanista tal i com l'entenem, i a la falsa il·lusió col·lectiva d'una societat majoritàriament culta i formada en el pensament crític. Tal i com van les coses diria que per aquí ja s'ha tocat sostre. El món digital i els esforços públics difícilment aixecaran masses àvides de lletres. Ara, els que quedin, ho han de donar tot per la llibreria. Serà la seva illa, i ells els nàufrags.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada