Del Líber i altres fires

Des de demà fins diumenge tothom pot anar al Líber, que enguany es reinventa. D'entrada l'organització ha passat a mans del Consorci de la Zona Franca, especialistes com pocs en aquestes activitats. Ja anem be; les fires pels firaires, no pels gremis ni per les associacions. es veu que es va intentar col·locar als organitzadors de les fires de Frankfurt i Londres, però no van estar pel tema. Millor. Enric Lacalle i el seu equip sabran donar-li la volta que li cal a una fira que pot ser interessant per als professionals, però que no te cap visibilitat entre el públic. Enguany Líber s'ha traslladat al Madrid Arena (sic!), però el que vol és ubicar-se al Matadero, que hauria de ser el seu lloc natural. Quan es faci a Barcelona el primer que han de fer es treure-la del cul de món que és Gran Via-2 i portar-la a Plaça d'Espanya si volen que hi vagi gent.

Això fa pensar en la Setmana del Llibre en Català. Aquest any ha superat el rècord de vendes, tot i la crisi i la pluja, enhorabona; però encara te reptes a superar, a més de que les casetes no suquin quan plou. El primer és el d'ampliar la visibilitat mediàtica i ciutadana. Si, com fan les grans fires, la Setmana tingués cada any un país de primera convidat, i els Auster, Houellebeq o Magris de torn firmessin els seus llibres traduïts al català, la cosa tindria molt més 'ganxo', i fins i tot els autors d'aquí tindrien més projecció. El segon repte de la Setmana és projectar-se de veritat a tot el mapa lingüístic, de forma que gairebé cada setmana fos la Setmana del Llibre en Català a un o altre punt de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. No hi ha millor forma de difondre el llibre que acostant-lo quan més millor al lector. Qui s'hi posa?