Que un CoNCA tan fidel al conseller com aquest hagi premiat un escriptor en castellà només pot ser noticia als mitjans què, en la discriminació positiva als autors catalans històricament minoritzats, hi han vist sempre una actitud hostil cap a l’espanyol. Ara que el CoNCA, tal i com volia en Mascarell, ha premiat Eduardo Mendoza, posen en dubte la independència política del Consell qualificant el premi de ‘polític’, tot i que el guardonat digui que a ell tant li fa. Que el premi és polític ningú no ho dubta, que la servitud del Consell al conseller és important tampoc, que Mendoza és el menys ‘conflictiu’ dels autors catalans que escriuen en espanyol és així; ara, que tot plegat serveixi per a donar volada als premis nacionals de cultura, ho posem molt en dubte. Massa premis (i això que n’han reduït el nombre), massa guardons ‘perquè toca’ (fidelitat, anys...) i massa cura en repartir premis a moltes disciplines de l’art i el coneixement, fan que una de les feines més importants que te cada any el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, resulti d’una eficàcia relativa.
El CoNCA no aixeca el cap. De l’arrogància de l’època d’en Bru de Sala, quan es creia que manaria més que el propi conseller, a la bonhomiosa servitud de l’actual, tan minimitzat, aquesta instància que ara resulta que cap polític no volia, viu en uns llimbs del quals no se’n sap sortir amb la personalitat i el pes polític que li correspondria.
Faig una proposta. Els encenedors BIC han acomplert 40 anys il·luminant grans músics i concerts irrepetibles i ningú no s’ha recordat d’ells ara que han mort a mans del fred llum del mòbil. Què tal un premi nacional 2014? Com a mínim es parlarà del CoNCA per la seva independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada