Adéu a Gràcia

Primer va ser un degoteig de tancament de bars amb l’argument dels sorolls, després el plet que farà marxar d’aquí a un any la Becket, fa poc la Caldera, ara Cesc Gelabert, i potser quan es publiqui aquesta columna encara seran dos o tres nuclis d’activitat cultural els que hauran de marxar de Gràcia pels motius més diversos. No és la crisi, és la decadència. Amb cada local d’aquests que baixa la persiana l’ànima del barri es desdibuixa en el marasme d’una ciutat grisa, el prestigi de Gràcia se’n va en orris. Fa temps que ho venim anunciant. Alguns dels que pensaven que era un catastrofista ara pensen que la catàstrofe s’ha instal·lat a la vila. El més greu és que ara comença a ser tard, ningú no mou un dit, i de records no es viu.

No crec que a l’ajuntament ja li vagi be, però la política de plom que ha exercit contra alguns locals ha estat aplaudida per la seva parròquia política. Que no oblidin que es governa per a tothom, no només per als seus. Però els mitjans de comunicació, líders d’opinió, militants veïnals i activistes també tenen una quota de responsabilitat en aquesta situació. Han fet prou per evitar la decadència? Amb picabaralles, enfrontaments a vegades infantils i incapacitat de dialogar amb l’ajuntament, no han contribuït també a l’esllanguiment?