Premis per tot

No hi ha setmana que no rebi una convocatòria de premi literari. L’Institut Alfons el Magnànim de la diputació de València en convoca un de novel·la negra, en espanyol no fos cas, que editarà Lengua de Trapo. De la Semana Negra de Gijón em recorden el concurs de contes que fan amb el Ateneo Obrero, i la setmana passada us informàvem del premi Agustí Vehí que farà la col·lecció Crims.cat. El negre ven, per això a RBA estan preocupats per la possibilitat de que el Departament d’Interior no pugui pagar ni poc ni molt (ja en va retallar la dotació l’any passat) el premi Crims de Tinta què venen convocant la Generalitat i l’editorial.

El bo del cas és que la crisi està donant un nou valor als premis. Fins fa poc els autors de renom no s’hi presentaven. La possibilitat de no guanyar-los, tot i que escassa, i les elevades bestretes contractuals que ja rebien els allunyaven de la brega concursal. Com a molt alguns optaven als premis majors si els convidaven a participar els editorials organitzadors; per la cosa de l’ego suposadament.

Ara però les coses han canviat. Els avançaments econòmics s’han ensorrat completament. A qui fa un any donaven 12 o 14 a la firma ara li en donen 3, i a la majoria ni cinc. Tot i que és molt relatiu, l’argument és que no es ven res, un fet indiscutible si no es fa el que cal per difondre les virtuts del llibre. De l’opulència a la misèria de cop (això és bona gestió), ara els editors fan passar els autors per l’adreçador amb una versió moderna del pacte de la fam, i a aquests no els queda més remei que tornar als premis per viure. Penseu que, a un dels autors valencians actuals més populars, no li oferien ni 3000 euros de bestreta per la seva darrera obra.