En tornar d’una expedició al Kilimanjaro un grup d’amics de Torelló (Osona) van decidir crear un festival de cinema de muntanya. D’això en fa trenta anys. Avui el Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló és un dels més importants del món. A més, el director, en Joan Salarich, presideix l’associació que aplega els certàmens d’arreu del món.
Dit així sembla fàcil, però portar 119 films d’onze països (de Nova Zelanda a Suïssa i els EE UU) és molt més que el pastís d’aniversari amb que va ser homenatjada l’organització al sopar de cloenda del festival dissabte passat. Com tantes coses que funcionen en aquest país, aquesta és una història d’esforç col·lectiu, de complicitat personal i d’engrescament ciutadà. La gent del poble viu el festival com un esdeveniment que posa la vila al món i s’enorgulleix com d’una riquesa patrimonial, que ho és. De la vall del Ges estant, Torelló serà per sempre una muntanya de films.
El festival ha tingut l’encert de recollir i modernitzar la tradició que, unint cultura i territori, va difondre a finals del XIX la descoberta del país, la història i la identitat, a través de l’excursionisme. Fruit d’aquesta antiga realitat, la nostra indústria cultural te una sòlida branca en aquest camp. Editorials com Piolet, Garsineu, Cossetània o la històrica Alpina, llibreries com la bella Altaïr, Quera o Muntanya de Llibres i publicacions com Vèrtex o Descobrir Catalunya en són alguns dels exemples coneguts, però ni de bon tros els únics.
No hi ha res més en sintonia amb aquest món d’avui que malda per la sostenibilitat i la diversitat, que la difusió de la identitat física i cultural dels territoris; a Catalunya ho sabem fer. Que ningú no ho oblidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada