Algú dubtava de que el concert d’exaltació feixista de Democracia Nacional no acabaria com el rosari de l’aurora es fes on es fes?
Les batusses que, any si any també, hi ha cada 12 d’octubre no són una causa de res, són la conseqüència de la permissivitat històrica amb que la política i la justícia espanyoles tracten els nostàlgics del feixisme i els antidemòcrates.
Si els jutges, la policia i els legisladors haguessin volgut acabar d’una vegada per totes amb l’exaltació pública del nazisme i la dictadura de Franco, ho haurien fet amb el mateix èmfasi amb que s’han aplicat sovint prohibint o il·legalitzant tot el que te a veure amb l’independentisme a qualsevol lloc de l’estat.
Però els han deixat fer, i així ens ha anat enguany: Càrregues al Poblenou, el bust de Companys destrossat a Lleida i dos joves atropellats per un cafre a Masquefa.
No estic d’acord amb els que diuen que el 12 d’Octubre no hi ha res a celebrar, crec que és un dia en el que, avui per avui, es commemora la tolerància amb les doctrines polítiques contràries a la igualtat entre les persones; o sigui: la derrota de la democràcia.
Dit a El Món a RAC 1 el 13 d'octubre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada