Ocupar un edifici sense el permís del seu propietari és il·legal. No és una opinió, és un fet, i potser els autors n’hauran de respondre. Desnonar famílies que no poden pagar, tenir edificis buits per especular, cobrar indemnitzacions milionàries després d’haver ensorrat una caixa o tenir l’obligació de supervisar la gestió d’una entitat d‘estalvi i fer-ne la vista grossa no se si és un delicte, això ho ha de dir un jutge, però és socialment immoral, políticament vergonyant i, per contra, no està clar que ningú n’hagi de respondre.
Tanta desigualtat no quadra per enlloc.
Vull dir, la crítica a l’activisme social degut a la crisi i generat pel moviment del 15-M ja no pot fer-se des del blanc o negre ni des del que és estrictament legal o no. Jo, com a mínim, no en veig en cor de fer-ne un judici a dreta llei. I m’agradaria que la justícia, encara que sigui per una vegada, sigui humanista.
En aquest moment el que és qüestionable no és la llei: ‘la llei és dura però és llei. El que és qüestionable és la immoralitat de molts actes. I potser ja toca que això es converteixi en dret públic. A l’antiga Roma ja ho seria.
Dit a El Món a RAC 1 el 17 d'octubre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada