Mentre alguns editors filtren a la premsa projectes faraònics però encara no nats sobre llibre electrònic, els impulsors d’Edi.cat, que ja fa mesos que són a la xarxa, expliquen la seva experiència a fòrums com la universitat d’estiu de la Rioja o la fira del llibre de Madrid. És el ser-hi o no ser-hi; probablement encara no és negoci, però el primer que hi ha arribat és el que hi està més ben posicionat mentre els altres parlen i, sobretot, pregunten. I si no que li ho diguin a Toni Cantó, un dels responsables d’Edi.cat, que va ser sotmès a un autèntic interrogatori de tercer grau el dia de la presentació del seu portal per una persona encarregada del projecte e-book d’una altre editorial.
Però si el llibre electrònic encara no dona gaires diners, els llibres d’Steig Larsson si. Manuel Gil i Francisco Javier Jiménez, autors d’un dels blogs llibrescos més interessants, ‘Paradigma del libro’, situen les coses al seu lloc, no per prestigiar ni desprestigiar a ningú, sinó per no generar més confusions, sobretot entre alguns editors que ara només voldrien editar clons de l’autor suec. A l’encontre d’editors de Santander han posat el dit a la nafra al respecte, insistint en que un best seller és un llibre fet per vendre un gran nombre d’exemplars en el menor temps possible, que no s’escriu per fer literatura, sinó per fer caixa, que està vacunat contra la relectura i que és aliè a la crítica perquè només busca sensacions immediates. El que no diuen enlloc és que, sense la caixa que donen fenòmens com Larsson, difícilment es poden editar llibres literaris. I encara que no tot ha de ser fast food, a occident cultura i capital no són tan divergents com semblen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada