Tan viu com mort Michael Jackson va ser des de petit el protagonista de l’espectacle. L’escenari de l’Staples Center va passar d’acollir els assajos dels seus concerts londinencs, a rebre el seu fèretre. Els reis del que sigui ja ho tenen això, facin el que facin han de ser sempre els protagonistes.
El funeral de Los Angeles es va convertir en el seu darrer show, en una de les més sonades manifestacions ciutadanes d’una metròpoli que, ensorrada la industria del cinema, estava molt necessitada d’un esclat de notorietat d’aquesta mena, i en una demostració de l’autèntic black power del segle XXI: Spike Lee, Queen Latifah, Smokey Robinson, Stevie Wonder, Lionel Richie i Magic Johnson, entre d’altres, es van encarregar de posar-hi el to en aquest sentit.
Els ulls del món també que eren allà, en el cas espanyol arribant a un nivell de papanatisme mediàtic típic de les colònies.
Ara només resta esperar que els investigadors de les teories de la conspiració diguin que no és mort, i que viu a Mèxic i passa les tardes cantant ranxeres amb Elvis Presley al porxo de casa.
Dit a El Món a RAC 1 el 08.07.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada