Només hi ha una situació més paorosa que un incendi forestal, que morin persones sufocant-lo. La destrucció del país pel foc és terrible, depriment, trista; la desaparició de persones quan treballaven per canviar el designi de les flames és espaordidora, catastròfica.
Tot i que no posem en dubte la seva bona fe, com pot haver-hi gent que volguessin col•laborar en l’extinció del foc sense tenir-ne els mínims coneixements, i critiquessin les autoritats per no haver-los-ho permès, si ni tant sols alguns professionals capacitats van poder fugir de la ratera en que es converteixen les angostes i profundes valls dels Ports quan el capriciós vent gira de sobte?
Ara fa just cent anys, Picasso va sojornar a Horta de Sant Joan. Allà va pintar alguns dels paisatges de l’entorn amb un nou estil que ell va anomenar cubisme. Que hauria pintat avui el genial artista sinó por i desesperació, un Guernica de la natura, potser.
N’aprendrem mai a no temptar el foc?
Dit a El Món a RAC 1 el 22.07.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada