EXCAVAR L’ARQUEOLOGIA

Després de l’aldarull organitzat quan es va anunciar la creació d’un Museu de la Societat on hi quedaria englobat el d’Arqueologia, i de convocar, vista la trencadissa, un grup d’experts perquè diagnostiquessin els mals del sector, el conseller Tresserras ha presentat el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (PIACAT), un ambiciós projecte que pretén reorganitzar de dalt a baix aquest maltractat mètode de recerca i saber.
A grans trets les línies fonamentals de la proposta del Departament són encertades: més diners, més protagonisme del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i una reorganització administrativa i professional. Però de diners se n’inverteixen força pocs més per mor de la crisi (5 milions fins el 2013), el MAC no estarà complert fins que el potent Museu Nacional Arqueològic de Tarragona no passi a ser de titularitat exclusiva de la Generalitat i, malgrat que es crea un Consell Nacional de l’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya i diverses comissions, està per veure la seva capacitat operativa real de tot el projecte enfront els agents locals, respecte de la gestió de les intervencions i en el calendari de la posada en marxa del Pla de Recerca Arqueològica. Potser per això, el dia de la presentació del PIACAT, el catedràtic Miquel Molist va advertir públicament que: “estarem atents a l'aplicació del pla perquè no es quedi en un recull de molt bones propostes”.
Ara bé, si una cosa inqüestionablement bona te el Pla és la capacitat d’esborrar fantasmes i l’expressió d’una clara voluntat de la Generalitat de comprometre’s amb el sector.
Quan es va anunciar la idea de crear un Museu de la Societat, el gremi va posar el crit al jaciment. Les tesis més apocalíptiques encapçalades pel llavors director del MAC, Pere Izquierdo, van posar en peu de guerra molts arqueòlegs que sostenien la idea de que el museu desapareixeria. Per be que el Departament de Cultura es va escarrassar aviat a desmentir això, el mal, per una errada comunicació del avantprojecte que, total, està en bolquers, ja estava fet. Calia una resposta rigorosa, programada i profunda. La creació d’un grup d’experts, l’avaluació de les propostes i el resultat ara fet públic en forma de Pla, són la millor demostració que podia fer Tresserras del compromís que Cultura deia ja llavors tenir amb l’arqueologia.
Per a recuperar la iniciativa després de la patinada en l’anunci del Museu de Societat, el conseller ha jugat amb les seves millors armes: la inesgotable capacitat de diàleg, l’optimisme filosòfic que sol destil•lar i la voluntat final de ‘tenir la festa ne pau’, encara que en aquesta ocasió s’hagi hagut de carregar el director del MAC (una cosa és ser dialogant i l’altre deixar-se rifar). Fins la present, sempre que en Tresserras ha dit que vol escoltar i parlar, les coses solen acabar més o menys bé. En aquest cas, malgrat els temors dels arqueòlegs i el maltractats que han estat històricament, sembla que també ha estat així. Felicitem-nos.
Però els diners, l’Arqueològic de Tarragona i l’alentiment de funcionament de les comissions i del Pla de Recerca que pot suposar el complex entrellat administratiu que hi ha al territori, seran un llast que farà grinyolar aquesta profunda excavació que la Generalitat vol fer a l’arqueologia. Caldrà mantenir impol•luta la voluntat d’entesa fins ara demostrada per totes les parts i no aixecar susceptibilitats.

+
PEP SALA
El músic osonenc ha presentat ‘Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps’, un doble CD recopilatori dels millors temes de la seva trajectòria professional, des de la seva època de Sau, passant per La Banda del Bar i també els treballs en solitari, fins al seu darrer disc, ‘Un petit moment de dubte’. Al concert de presentació al Palau robert de Barcelona, Sala va estar acompanyat per Josep-Lluís Pérez (guitarra), Simone Lambregts (violí i veu), Ricky Araiza (mandolina, banjo i veu) i Rubén Alcázar (baix i veu).

-
DANI CASTELLANO
La Associació de Productors i Editors Discogràfics de Catalunya ha reconegut que l’any passat es van vendre un 7’9% menys de CD que l’any anterior, en el que representa una caiguda imparable del mercat des de l’any 2000. Així, la facturació de la música en viu ja sextuplica la de la música enregistrada. La indústria discogràfica no aixeca cap degut a ales descàrregues il•legals, tot i quer les vendes digitals han augmentat un 119%. O van a fons per aquest camí, o hauran de tancar portes.