VIATGERS IMAGINARIS

Fa un mes rebo una carta de cinc paràgrafs del director de la Institució de les Lletres Catalanes: “et vull convidar a participar en una trobada sobre, bla, bla, bla, tindrà lloc a Tarragona els dies 3 i 4 d’octubre, bla, bla, bla, voldríem que participin activament a la trobada alguns convidats escollit que, com tu, hi podeu tenir molt a dir, bla, bla, bla, ens agradaria comptar amb la teva presència, bla, bla, bla, per a qualsevol aclariment adreça’t a la Susanna Rafart, bla, bla, bla, espero que podrem saludar-nos personalment a Tarragona i tal.” Envio un correu a la persona responsable de l’acte acceptant la invitació i em respon “Hola, gràcies per venir. Ja concretarem més aviat”. Sense bla, bla, bla. Passen els dies.
Ningú no em concreta res. Torno a escriure a aital persona i, a més, a la pròpia Institució. Passen més dies. Tres abans de la cosa rebo un correu d’una funcionària: “Per motius pressupostaris ens és impossible assumir el cost dels invitats a la fila 0, tal com ens hauria agradat. Per tant només hem pogut assumir les despeses dels conferenciants. Esperem que en anys venidors les finances ens siguin més favorables. Perdoni les molèsties.” Fi de tot contacte.
A Tarragona em queixo al director de la Institució, reconeix l’errada, diu que la carta havia de dir que no pagaven res, que potser no la va llegir prou detingudament. Disculpes acceptades, però si no tenen calés que no convidin. La trobada és sobre literatura de viatges, tota una metàfora. La sessió inaugural s’ha de fer a l’ajuntament perquè als Serveis de Cultura no hi ha llum, potser no paguen el rebut. En Porcel ‘raja’ d’en Pla. Jo llegeixo poemes de Bukowski. Alliberen.