26/10/08

MARCA BARCELONA


Convertir el nom de Barcelona en una marca per consolidar la imatge internacional és una idea d’acord amb els temps que vivim. El que cal és que la imatge que es projecti estigui també d’acord amb la personalitat i estil de vida del teixit social de la ciutat. Marca de disseny, arquitectura i qualitat de vida, si; però també marca de ciutat de la gent, justa i socialment equilibrada.
A la part baixa de Broadway, el Little Singer és un dels edificis més emblemàtics de l’arquitectura del ferro de principis de segle XX. Admirat per novaiorquesos i visitants, la part baixa d’aquesta notable construcció està ocupada per una gran botiga de Mango. Ben aviat el rètol de la companyia portarà l’afegitó Barcelona, igual com ja el porta Custo o de la mateixa manera que el volen usar, per prestigi, les cerveses Damm i Moritz. Evidentment que un aparador d’aquesta índole dóna una projecció molt potent. Al cap i a la fi, quantes ciutats europees poden lluir amb neó propi al cor de Manhattan?
Però l’excel•lència en el màrqueting te riscos, i una ciutat no és una simple marca comercial, on més o menys tot val si es ven. Barcelona te una oferta centrada en oci i qualitat de vida que, a hores d’ara, és enormement temptadora a bona part del món i molt rendible econòmicament pels sectors ciutadans que en viuen (i que no són pocs), però potenciar la marca ha d’implicar forçosament anar més enllà fins projectar en l’imaginari internacional un seguit de valors que interessin a tota la ciutat: creativitat, recerca, capacitat emprenedora i de treball, sostenibilitat i justícia i equilibri social, són idees que cal que siguin reconeguts a la marca Barcelona; ens hi pot anar part del futur.
Barcelona és una ciutat amb un terme municipal petit però amb una conurbació metropolitana molt potent, tot i que se li reconeix poc la seva participació en la projecció de la capital: La situació estratègica d’aquest conglomerat de quatre milions de persones ha generat històricament un dels pols econòmics, socials i culturals més importants de la Mediterrània, no exempt però de problemes. Les polítiques de les darreres dècades han propiciat un equilibri territorial fràgil i molt sotmès a les convulsions de cada moment, però també han fet desvetllar tot el potencial quina suma confegeix la marca Barcelona. Potser és aquest conglomerat polièdric la clau de volta de la riquesa, vitalitat i èxit mundial de la ciutat. Tot plegat no es pot deixar perdre per falsos enlluernaments. Woody Allen ha rodat a Barcelona, però ja està, no hi tornarà probablement, i la ciutat i el seu renom, i els valors que comporten la seva marca, més enllà dels mercantils, seguiran existint cada dia, caldrà que se segueixin valorant, són l’actiu més important per mantenir i eixamplar el prestigi obtingut.
Per això és molt important que cap sector social se senti aliè o expulsat de l’univers de valors que hi ha darrera de la marca Barcelona. Per això cal que els responsables de gestionar la projecció de la marca no perdin de vista l’espessa xarxa de relacions i conflictes humans que formen la ciutat i que l’enriqueixen i la fan atractiva al món, però sobretot cal que es potenciïn les polítiques socials, un tracte tant exquisit pels veïns com pels visitants. Està bé que el món s’enlluerni amb Barcelona, però no expenses de grups ciutadans que se’n sentin expulsats, abandonats o marginats.

+
JOAN ANTON CARARAC

En quaranta anys de vida hi ha hagut de tot, però enguany el Festival de Jazz de Barcelona presenta un dels millors cartells de la seva història: Chick Corea i John Mclaughin, Bebo i Chucho Valdés, Eliane Elias, Herbie Hancock, Katie Melua, Mariza, Lambchop o el retorn dels Pegasus, són la millor prova de l’excel•lent feina que ha fet el seu director artístic, de la bona anyada d’artistes en gira i de la salut i el vigor del jazz. Una música de llibertat. El plaer està servit.

-
PORT AVENTURA

La castanyada, una tradició pròpia de la cultura popular, desapareix de manera irreversible. Entre el canvi climàtic que volatilitza la tardor i treu sentit a comprar castanyes pel carrer i escalfar-se les mans, i complexos d’oci com Port Aventura, decidida a substituir la festa pel Halloween, en uns anys ningú no recordarà les castanyes, el vi ranci i els moniatos. Resistiran els panellets per l’esforç del gremi de pastissers. La cultura popular està en mans del màrqueting.

3 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

no ho veig massa clar això de la "marca Barcelona", a banda de que soni a mercadotècnia, em preocupa la gestació compulsiva de conceptes que engloben ciutats, persones o països. Una mena de trafic de denominacions que no em motiva massa. Jo crec que estem inflant el globus de manera infinita i els noms cada vegada funcionen més lluny que les coses. Suposo que coneixes les MITOLOGIES de Roland Barthes. Aleshores ja es començava a marcar la línia d'aquesta tendència a la mitificació per la mitificació. No sé si pixo fora del wc, però em sembla que la cosa va per aquí.
Bé, salut i revolta!

Rafael Vallbona ha dit...

Conec Barthes i conec Gillo Dorfles (Nuevos mitos, nuevos ritos). Al món d'avui el concepte marca és la metàfora del mite, però el ritual que implica la mitologia moderna és indefugible si es vol estar al mercat. Malauradament Barcelona viu del mercat, vull dir que és una ciutat (i un país) sense i+D, sense indústria potent i incapaç de generar altres plusvàlues que no siguin la creativitat i la bona vida. I encara en podem estar contents.
Personalment no em satisfà,però tampoc no voldria que la capital del meu país fos una ciutat de mala mort sense presència internacional.
La marca Barcelona ens fa competitius al món, el que cal és que això no es deslligui d'idees que també han d'anar associaces a aquesta marca com justicia social, sostenibilitat o ètica cívica.
És clar que això són figues d'un altre paner...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

efectivament, i no ho confonguem amb el "pancarta" del Loquillo que en la seva darrera reinvenció de personatge grotesc, ara s'apunta al carro...

de moment de Premià en diem DIMENSIÓ DESCONEGUDA i de vegades és un plaer tot plegat...pura broma!