LA CRISI I LA CULTURA

La crisi arriba a la cultura tard i sembla que amb menys gravetat que a d’altres sectors. El poc pes relatiu que te al PIB en pot ser una causa. L’any vinent, però, la retallada pressupostària que aplicaran les administracions tindrà una traducció clara en les inversions culturals. Llavors serà el moment de patir.
Si se la compara amb altres sectors de l’economia, la cultura és un territori on la crisi forma part ja de la seva idiosincràsia; potser per aquest motiu, quan la recessió arriba de veres, a la cultura no l’afecta tant perquè ja hi està feta i fins i tot te activats els seus popis anticossos per a fer-hi front sense excessives sacsejades. És el conte del llop i les cabretes. En deu anys, per exemple, el preu dels llibres ha augmentat força, però si mirem la progressió any per any veurem com, després d’una estrebada molt forta ocasionada en part per l’especulació que hi va haver al mercat paperer, els llibres han estabilitzat el preu, i fins i tot baixat, al llarg dels últims tres anys. Paradoxalment, doncs, mentre els preus de tots els productes pugen, els llibres no. Tampoc ha augmentat al mateix ritme que la majoria de productes bàsics els preus de les entrades del teatre, que a més ha vist créixer el nombre d’espectadors, ni les del cinema, que eren cares, això si, però a quin preu els espectadors ja s’hi havien acostumat.
En temps de vaques magres la cultura es beneficia de ser un sector relativament petit, i amb un nombre d’empleats i unes plusvàlues poc decisives en el cistell general de l’economia. Com em deia una llibretera, “els llibres són massa barats perquè la gent que llegeix consideri que és una despesa a retallar”. A més, si en mig de l’allau constant de males noticies no tenim alguna vàlvula d’escapament en forma de novel•la, peli o disc, ja em direu que ens queda als que ens importa alguna cosa més que el futbol....
Amb aquesta situació de crisi en suspens, podríem dir, que no vol dir que no existeixi sinó que es nota menys, la indústria cultural catalana treballa controlant les expectatives però sense deturar-se. Les editorials programes les seves novetats futures i editen les presents, els teatres estrenen el previst i els promotors programen segons tenen pressupostat. Potser la única excepció siguin els mitjans de comunicació, que treballen amb major incertesa per la caiguda en picat del mercat publicitari.
Però aquesta circumstància es veurà alterada l’any vinent. La retallada pressupostària que aplicaran totes les administracions per fer front a la crisi afectarà inevitablement els pressupostos de cultura, i els sectors que treballen amb diner públic se’n ressentiran. Cicles teatrals i musicals, festes i inversions s’aprimaran. Hi haurà menys feina per a actors, intèrprets i tècnics, els ‘bolos’ que financen ajuntaments i diputacions minvaran. El moll de l’os de la crisi arribarà a la cultura potser quan molts altres sectors econòmics comencin a treure el cap. És d’esperar que la imaginació supleixi la reducció del patrocini públic. Avui en dia a la cultura li fa és mal que bé viure esperant que s’obri la finestreta de les subvencions i ajudes. De cada crisi, i d’aquesta més, n’han de sortir noves fórmules econòmiques que activin amb imaginació el sector i que l’alliberin de l’excessiva dependència de l’administració. En això no s’hi pensa quan les coses van bé, per tant, ara és el moment.

+
SALVADOR SUNYER
Ha començat Temporada Alta, el gran festival de tardor de teatre que Barcelona no va saber mantenir i que Girona ha convertit en atractiu internacional. Ignorem quans anys continuarà pujant el merescut prestigi del festival, diners i voluntats polítiques manen, però si pel seu director és la cita gironina acabarà incorporant-se als grans noms europeus del gènere. Projectes, originalitat i coherència en la programació i en la producció ni li’n falten ni sembla que se li esgotin.

-
TV3
Vendre l’ús social del català com el parnàs del bonrotllisme a les persones vingudes d’altres llocs que s’interessen la llengua, fa més mal que bé perquè no és real. ’10 cites’, programa de televisió sobre el voluntariat lingüístic que emet tv3 els dilluns a les petites, és un intent lloable, però fallat, de presentar els avantatges d’incorporar-se a l’univers catalanoparlant de la ma d’un voluntari que t’ajuda a deixar-te anar en l’ús de la llengua. Positiu però excessiu.