18/10/08

LES LLIBRERIES DAVANT DEL MIRALL


El mapa de llibreries de Catalunya, un complert estudi sobre la situació d’aquest sector que s’ha presentat fa uns dies, posa als llibreteres davant d’un mirall que, si be fins ara estava entelat per interpretacions a vegades inexactes, ara és net i clar. I el que mostra és que hi ha un grup de grans ciutats de més de cent mil habitants que tenen una ratio de llibreries per habitant tan baixa que dificulta la correcta difusió del llibre. Si a això hi afegim l’escassetat de punts de venda a municipis per sota dels deu mil habitants, descobrim que hi ha més d’un milió i mig de catalans amb dificultats per accedir a la compra de llibres.
Segons l’estudi a Catalunya hi ha 1.084 punts de venda de llibres, xifra que indica que per cada deu mil ciutadans hi ha 1’50 llocs on adquirir un llibre, una dada interessant que, com totes les estadístiques, maquilla la realitat, doncs mentre que a la conurbació de Barcelona te 1’82 punts de venda, a les ciutats entre cent mil i mig milió d’habitants només hi ha 0’52 punts, i als pobles de menys de 5.000 habitants el percentatge de punts davalla estrepitosament fins el 0’24.
Això no vol dir que vendre llibres sigui una mala dedicació. Cada català es gasta 93’4 euros s l’any en llibres, quantitat que ja la voldrien a Espanya, on només se’n gasten 67’4. Contra el que molta gent pensa, el 70 % de les vendes de llibres es van fer a llibreries, independents, que no són de cap xarxa, i majoritàriament les mitjanes i grans. Aquestes són també les que venen més llibres en català. És per tant la franja més estratègica del sector, la que cal potenciar i que l’administració hauria de mimar. És clar que això ja són figues d’un altre paner.
Si a ciutats com Sant Boi, Castelldefels, Cornellà, L’Hospitalet, Mollet, Viladecans, Badalona, Barbarà, esplugues, Gavà, Martorell, Blanes, Salt, Pineda o Sant Vicenç dels Horts hi ha una baixa relació de llibreries per habitant vol dir que cal una acció combinada de la Generalitat i els ajuntaments per augmentar el nombre de punts de venda; punts que cal que siguin mitjans-grans i que siguin independents, car aquesta és la foto de la llibreria que ven més llibres en català. Cal treballar en favor d’aquest model dissenyant polítiques tendents a afavorir aquest format comercial, no hi ha excusa.
Problema: el Gremi de Llibreters, interlocutor del sector, no s’entén de cap manera ni amb el Departament de Comerç ni amb el de Cultura. De fet hi ha una sintonia pèssima entre ambdues parts. Els representats del gremi han acusat repetidament l’administració de fer propostes que afavoreixen el desplegament de la cooperativa Abacus pel territori i, per molt que el grup s’hagi compromès fa temps a no trencar el preu fix del llibre, les relacions s’han instal•lat en la desconfiança mútua.
Però Comerç i Cultura no han fet encara cap política clara en favor de les llibreries. Hi ha accions aïllades, com les de foment a la venda de llibres en català insòlitament perjudicial pels llibreters que ja en venen molts, però no hi ha encara una política coherent, global i clara, potser esperen que canviï la junta del Gremi. Mentre uns i altres són incapaços de trobar respostes coherents als diversos interrogants que planteja el nou i recent però sabut estudi, les llibreries de Catalunya es van mirant al mirall i cada dia es troben una arruga nova. L’edat no perdona.

+
JOSEP ESCOBAR

Dimecres farà cent anys que va néixer un dels millors dibuixants que hi ha hagut mai a Catalunya, Josep Escobar, pare de Zipi y Zape i Carpanta, dos clàssics dels tebeos. Dues publicacions recordaran la data,. El mundo de Escobar, d'Antoni Guiral i Joan Manuel Soldevilla, una biografia i estudi sobre la seva obra, i Lo mejor de Escobar compilació d’historietes de les citades criatures i molts d'altres personatges. Escobar havia començat publicant a l’Esquetlla de la Torratxa.

-
JOSÉ MANUEL LARA

Una de les cites centrals de la literatura no pot tenir una posada en escena tan tronada com el sopar dels Planeta. D’acord que ha de ser una vetllada on la burgesia local ha de lluir pedigrée cultural, però el format està tan caducat que ja no llueix ningú, i a més d’un li fa mandra anar-hi. A la festa dels Planeta toca rentar-li la cara, modernitzar-la, fer-la més en consonància amb els temps d’avui, perquè tothom, patricis i intel•lectuals, puguin seguir lluint com pertoca.

1 comentari:

Albert Calls ha dit...

La realitat és que les editorials afavoreixen a les grans superfícies i putegen a les llibreries més petites.

L'evolució del sector és cap a la destrucció. Només hi haurà llibreries grans a les grans ciutats i els supermercats seran l'abocador de la porqueria literària. I donem gràcies perquè venguin llibres i no els canviïn per embotits o una altra cosa.

Qui vulgui comprar un llibre en català que no sigui supervendes ho haurà de fer a través d'Internet.

Però ben mirat, això no és tampoc tan preocupant perquè vés a saber què serà el món aleshores. I de Catalunya i els catalans El Punt per embolicar el bocata de mortadel.la del Pryca (ara Carrefour amb benzinera inclosa).