Potser per revenja inconscient del món dividit i sembrat de cadàvers que ens van deixar les generacions anteriors, el Món d’ahir que descrivia amargament Stephen Zweig, les generacions que ara ens toca prendre responsabilitats sobre el món de demà, estem construint un discurs igual d’intransigent, miserable i buit a la ment i el caràcter de molts dels nostres fills.
Protegint-los dins la campana de vidre familiar fins fer-los dèbils, mal educats i capriciosos, deslliurant-los de qualsevol responsabilitat, donant-los-ho tot sense que facin a penes res per guanyar-s’ho, no inculcant-los cap principi ètic ni humanístic, ni un simple sentit d’autoritat, avantposant diners i poder a cap valor social, menyspreant el coneixement i escarnint el que te menys, estem contribuint amb niciesa a fer un món de demà on, cremar viva una indigent potser encara mereixerà tota mena d’atenuants.
La civilització de la Taronja Mecànica i el Club de Lluita ja és aquí. I la culpa no és seva, és nostra, de dretes o d’esquerres, progres o carques. De tots.
Dit a El Món a RAc 1 el 21.10.08
1 comentari:
No hi ha demà.
No hi ha futur.
Estem al temps de Mad Max o de 'La carretera' (la novel·la).
No retornarem a la barbàrie perquè mai n'hem sortit, el que passa és que la teníem disfressada amb americana i corvata.
Publica un comentari a l'entrada