Mentre Europa es
dessagnava en una guerra que li va canviar la fesomia, a Zuric Lenin, Joyce y
Tzara es preparaven per afrontar tres revolucions que van capgirar per sempre
la política i la cultura europees: Lenin portant la dictadura del proletariat a
la vella Rússia assotada per la guerra, Tzara subvertint la tradició poètica i
enderrocant l'estatus simbolista de la metàfora, i Joyce modelant una nova
literatura que posa en qüestió els clàssics i tot l'escrit abans de 1914. Són
tres revolucions filles de la guerra i que potser no haurien quallat en pau,
però que són un dels llegats històrics del conflicte.
L'Agustí Pons, periodista
dels que ja no en queden, escriptor, lliberal de quan no volia dir neocon, savi
i mestre de tota una generació de periodistes culturals, descriu nítidament la
imatge d'aquell temps a 'Zuric 1917. Lenin, Joyce i Tzara', una crònica
argumental sobre l'època que va canviar el segle XX i quina influència perdura fins
avui. Un llibre que ajuda a pensar críticament les revolucions contemporànies
bo i complementant-lo amb l'anterior, '1914-2014. Per entendre l'Europa del
segle XX'.
En aquesta línia 'Radicals
lliures', proper llibre d'en Vicenç Altaió, serà una interpretació radical de
la revolta estètica com a reactiu de la política. Ara que les revoltes bandegen
la cultura crítica i només accepten adhesions indelebles, els dos autors
demostren com una i altra no són diferents si interactuen amb un model total de
vida, com el de Lenin, Joyce i Tzara, dels quals parla en Pons, o de Barthes,
Focault i d'altres dels que parla l'Altaió. En revoltes de classe mitjana, on
tothom hi te coses a perdre, art i política, radicalment vitals, no hi caben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada