Amb un desplegament
pressupostari inaudit, el festival Poesia i +, que promou la Fundació Palau de
Caldes d'Estrac, s'ha escampat pel Maresme amb propostes d'allò més variat que
situen la poesia molt a prop de l'espectacle; tan, que sovint fa l'efecte que
l'ofega. Pop, rumba, cinema o personatges arty
com David Fernández o Albert Serra, acomboien recitals i lectures poètiques amb
formats molt diversos, a voltes tangencials, i una fira d'editorials de poesia
es converteix en una festa estiuenca amb paella incorporada.
És probable que aquesta
acuradíssima fórmula de festival porti més públic a les activitats que no pas
un poeta recitant a pal sec (de vegades el problema és que molts no en saben
gaire, de dir). A més atorga a la transversalitat del discurs poètic una
capacitat d'influir sobre els discursos d'altres arts molt amplificada, massa;
mitificada per una certa modernitat fins i tot. Però en aquesta melé de gèneres
artístics la força de la literatura queda necessàriament diluïda en un paisatge
d'escenaris, focus, vídeos, dj's o persones conegudes. I al final passa el que
passa sempre: força gent va a veure aquests festivals poètics però gairebé
ningú compra llibres i ni molt menys els llegeix. I això provoca la falsa
aparença d'un interès realment escàs per la poesia: el que vol l'auditori és entreteniment,
no lectura.
El que atrau al públic és
l'expressió inspirada, la poètica, no l'art d'expressar l'ànima del món, la
poesia. I aquest espectacle d'afectació comunicativa Poesia i + ho fa, ho fa be
i amb diners, encara que l'efecte sobre el territori és mínim i a voltes amb un
to presumptuós que fa pensar en quina és la implicació de la Fundació Palau amb
la comarca. Si n'hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada