En
aquesta lenta i anguniosa recuperació que no arriba del tot, el Maresme s'hi
juga el futur de les pròximes dècades. I en aquest procés que les instàncies públiques
i privades han de conformar de forma col·lectiva i unitària, la cultura hi té
un paper fonamental. Només reconstruint la malmesa personalitat el territori
pot optar a una posició de privilegi per als nous temps, que no tindran com a vèrtex
velles fórmules especulatives: la creativitat serà el motor de la història a
venir.
La
cultura no és una cosa aliena, ni un luxe, ni un llast. És allò que configura
la nostra quotidianitat obrint-nos les portes al coneixement, a la creació i
implantació de projectes. La cultura no és accessòria, és definitòria i, per
tant diversa. I la diferència enriqueix, és la benzina del progrés.
El
Maresme és una de les comarques més dinàmiques de Catalunya. Fins i tot en el
conjunt dels anys més durs de crisi (2010 a 2014) la població ha crescut per
damunt de la mitjana del país; senyal ineludible del vigor. Aquest capital humà
és ric, divers i jove. Té força creativa i busca consolidar una idea vital i
personal en el marc d'una empresa comuna. La comarca disposa d'elements
suficients per poder liderar nous projectes que la situïn en llocs de privilegi
de l'arc Mediterrani Occidental.
En
la construcció d'una comarca de progrés social, econòmic i ambiental, la
cultura hi tindrà un paper central. Per això des d'ara cal crear les condicions
perquè les energies culturals puguin desplegar-se amb potència i es projectin
en tots els àmbits de la vida.
En
primer lloc Mataró ha de recuperar la voluntat de ser capital. La seva
inqüestionable força interna es dissol en no-res si no exerceix la capitalitat.
És una potència en art, literatura, tradicions i patrimoni; té algunes de les
millors infraestructures de cultura (Tecnocampus, Museu, MAC, biblioteques) i
la mida per irradiar cultura a tot el país. Però si Mataró ha de liderar, la
resta de ciutats i pobles li han de reconèixer aquesta posició sense recels, i així
crear una generosa sinergia capaç de conformar una única 'marca Maresme'. La
comarca també necessita una capital capaç d'agombolar esforços i projectar-los.
Un territori sense una gran ciutat és només terra de pas, un no mand's land.
La
cultura atorga plenitud a la vida. Cap projecte polític no té sentit si no fa
de la cultura un eix central. L'administració ha d'acompanyar les iniciatives
de creadors, agents i indústries culturals i posar a l'abast els estris
necessaris perquè la interactuació arribi a la societat. El cas invers és
tancar-se, consumir-se com brasa inútil.
Ara
que hi ha tres personalitats de prestigi al davant dels principals consistoris
(David Bote a Mataró, Miquel Buch a Premià de Mar i Montserrat Candini a
Calella), tenim una oportunitat per dotar la cultura de capacitat d'acció,
d'alçada de mires, d'ambició, i posar-la al davant del procés de reconstrucció
de la personalitat que ha de portar el Maresme a les millors expectatives
socials i econòmiques per als propers anys. La gent hi creu, bé que creixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada