Ara que, per fi,
periodistes i polítics s'ha adonat que Sònar no és un festival de música, cal
que marqui amb claredat el nou paradigma per no marejar més la gent de
pensament rectilini i dotar de lògica racional a aquesta fusió de música,
creativitat i tecnologia que ha d'aportar als assistents l'aprenentatge del món
que Brian Eno reclama per a l'art. Sònar +D, autèntic motor de capteniment cap
al futur, ha de trobar el punt d'equidistància entre negoci i art. És qüestió
d'ajustos.
Els
4700 acreditats al Sònar +D, hauran estat molt feliços de participar i difondre
el seus projectes; però d'art n'hi ha hagut poc. Hi ha hagut enginy i talent
(és a dir: idees i capacitat de promoure-les), però al públic comú que voltava
pels pavellons de Montjuïc, a no ser que fossin especialistes, tot plegat els
ha aportat poc plus de coneixement. Si Sònar +D és l'avantguarda, ha d'aportar
altes dosis d'art innovador i experimental perquè sigui motor d'aprenentatge
del món per a tothom que hi participi, tal i com, encertadament, volen els
organitzadors. No és fàcil la mutació de la diversió al coneixement que està
fent Sònar, ho entenc. Per això cal vigilar en no descuidar cap de les potes
sobre les que han d'assentar el nou model d'oferta perquè creixi en equilibri.
L'eclecticisme de la proposta musical és una excel·lent base sobre la que
bastir nous formats de creacions artístiques. Propostes, si pot ser, que no siguin
de dubtós calat ètic com Eartworks, pagat per una empresa que fa negoci,
precisament, d'alterar artificialment les entranyes de la terra.
I
posats a proposar, que facin netejar els vells pavellons de Motnjuïc, i que al partner cerveser no alteri el preu entre
el dia i la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada