Abandonat pels grans
editors, el teatre gairebé havia desaparegut de les llibreries, tret d'algun
clàssic o de llampants estrenes del TCN. Dos joves segelles dinàmics, Comanegra
i Males herbes, s'han proposat rescabalar-nos d'aquesta anomalia, una més de la
llarga llista d'irregularitats de l'edició en català. Amb la col·lecció
Petjades, Males herbes vol rescatar el teatre com a gènere literari. Obres de
pes i teatre contemporani on el text tingui una dimensió potent són els seus
objectius. Debuten amb 'Els nens feliços', de Jordi Miralles. Del bracet de
l'Institut del Teatre, Comanegra engega Dramaticles, una marca on publicar
teatre d'ara i de sempre. 'Sis personatges en cerca d'autor', de Pirandello és
el debut.
Si ens atenem a l'èxit de taquilla
i al reconeixement interior i internacional, el teatre és el gènere amb més
projecció a la literatura catalana d'avui. És de suposar que ambdós editors han
fet aquesta anàlisi abans d'embarcar-se en aquestes col·leccions, tot i que
també és simptomàtic que les dues iniciatives hagin coincidit gairebé en el
temps. Això vol dir que alguna cosa passa: a) que albiren una certa demanda
dels lectors, b) que tenen la suficient capacitat d'aventura empresarial i
cultural per embarcar-se en un projecte així o c) que hi ha una mica de tot, que
és el que hauria de ser una editorial, perquè no és el mateix que una fàbrica gibrells
de plàstic (amb tots els respectes per als fabricants d'aquests productes).
A finals dels setanta
l'edició de teatre en col·leccions com El Galliner va fer lectors i
espectadors; dues coses en una. Avui, que sembla que hi ha força més
espectadors que lectors, potser una pota pot ajudar l'altra i així tots
coixejaríem menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada