FACTORIA SENSIBLE. La pantalla i el paper

Dec ser dels pocs que pensa que als llibres i diaris de paper encara els queda molta vida, que el lloc natural de veure una peli és el cinema i que la música en directe i a frec de pell no te rival. Els meus estudiants em miren com qui es trobés un diplodocus a la Rambla, i molts companys, tocats per la impostura que diu que el món digital és el d'avui i la resta rèmores del passat, em diuen que m'ha enxampat la moda vintage.

Tot pot ser, però si mantinc la idea de que els suports clàssics encara no han dit la darrera paraula és per algun motiu. Primer: encara hi ha un gruix important de consumidors culturals (perdonin l'expressió) que prefereixen llegir en paper i veure al cine. Segon: hi ha gèneres que encara no han trobat l'encaix a les pantalles de tablets i smartphones. I tercer i fonamental: per què el model de negoci en l'univers digital no està encara clar i definit ni de lluny. I si no hi ha negoci, no s'enganyin, és que el món digital està més a les beceroles del que diuen i volen.

De moment els únics que guanyen un dineral són les companyies subministradores de senyal (les telefòniques) i els fabricants d'aparells. La resta, tret d'algun espavilat, hi guanya poc i encara fent cabrioles. La solució per l'accés lliure a la cultura a través del digital és que ho pagui qui més en treu i es reparteixi, però el conseller Mascarell ho intenta per obtenir diners per al cinema i, per ara no volen que se'n surti; cosa que vol dir que hi guanyen moltíssim.

Desenganyin-se. Mentre el model de negoci no estigui definit, als cines, les llibreries i les sales de concerts els queda molta vida.

Cosa que celebro, per cert.

Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/Factoria-sensible/Rafael-Vallbona-escriptor-i-periodista/audio/866844/