Setanta sis anys després de que les tropes franquistes espoliessin el patrimoni de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, l'entitat fundada l'any 1902 per dos obrers i el llavors jove estudiant Francesc Layret, encara no ha recuperat les seus que li van robar: quatre pisos al carrer del Carme, un al carrer Portaferrissa, el solar de Pintor Fortuny cantonada amb la Rambla on ara hi ha un hotel, i un xalet a la Molina avui ocupat per la Generalitat. Que 40 anys després de mort del dictador aquesta entitat obrera, filla del socialisme utòpic de primers de segle i absolutament activa avui en dia, encara no hagi estat rescabalada de les confiscacions, quan totes les entitats fa anys que han recuperat el patrimoni, diu molt poc en favor de les institucions i la classe política que les ha governat durant tota la democràcia. Si hagués estat una entitat referent de la burgesia, els poders públics s'haurien afanyat a retornar-li el que li havien robar per les armes.
La gent de l'Enciclopèdic n'està farta de menyspreu institucional i ha fet públic un quilomètric manifest, que és més un memorial de greuges, on denuncia el desdeny municipal, mani qui mani, i anuncia una campanya per exigir que se'ls restitueixi una seu digna, cosa a la que l'ajuntament s'hi va comprometre l'any 2011 per conveni i no ha complert.
Però al poder barceloní, polític i social, la paraula ateneu i la idea que comporta, li cou; prou que ho sabem. És el moll de l'os de la convulsa història de la ciutat. Per això cal el digne reconeixement de l'Enciclopèdic.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada