Editar llibres encara és un treball intel·lectual, és a dir, revolucionari en el sentit transformador. És el primer que vaig pensar en conèixer en Josep Forment. El segon que vaig pensar és que no coneixia ningú més que parlés en aranès amb la mateixa normalitat amb que jo parlo català, és a dir: fora de la Vall, pel mòbil, amb el seu fill i de mil coses quotidianes. Aquella tarda havíem quedat a la Granja de Gavà (casa natal d'en Terenci Moix) per parlar-me d'una col·lecció de novel·la negra que volien tirar endavant des de la petita editorial Alrevés, que havia creat amb quatre socis més. Després de xerrar una bona estoma, vaig decidir que volia publicar un llibre en aquella col·lecció per què l'editor era un home savi què, a més, ho sabia tot de Rimbaud, per què era un home generós i discret, i per què escoltava, avui en dia que els editors només fan que parlar de números, vendes, màrqueting i mai de literatura.
No em calien més arguments, però quan vaig conèixer la resta de socis, l'Ylia, el Gori, el Roger i el Marc, i el director de la col·lecció Crims-cat, l'Àlex Martin, vaig entendre alguna cosa més del sentit profund d'aquesta quimera que és dedicar la vida als llibres, al què diuen i a qui els escriuen. I en Forment era al centre mateix d'aquest paradigma que ens arrossega a tots els que, poc o molt, som part d'Alrevés.
Probablement els llibres ja mai governaran el món, però a qui li importa el món banal i miserable quan, de la traça i la saviesa d'algú, l'art d'un autor s'ha convertit en un llibre que ens pot canviar rotundament la percepció sobre la condició humana? Aquest és l'ofici d'editar llibres, i en Josep Forment, escoltant molt, ho feia amb la passió de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada