De contents a enganyats part 2: Pujol el defraudador

Jordi Pujol i Soley, la persona que durant tres dècades ha estat alliçonant amb vehemència a tots els catalans sobre els valors i l'ètica política i social des de la presidència de la Generalitat, des dels mèdia públics i ara des de la fundació què paguem tots, ha resultat ser un vulgar defraudador fiscal. Ep, i no és una crítica ni una acusació, ho ha confessat ell mateix.

Com que és un bon cristià, ha demanat perdó i llestos, però no ha fet res per reparar l'ofensa que, per a milers de ciutadans, suposa que el líder en qui molts d'ells van creure i votar de bona fe per a dirigir el país, els hagi enganyat. Pujol va presumir sempre de ser un polític honest, de dir les coses pel seu nom i de no trair mai al país. I ara, amb aquesta confessió, diu ras i curt que ha estafat la voluntat política de milions de catalans durant dècades, però que l'han de perdonar per què ho va fer a fi de be.

I el partit que va fundar encara te la barra de dir que és una cosa privada. I el seu soci (ERC) diu que 'tranquil, Jordi, tranquil'. Impresentable.

Ja és casual que la família Pujol, amb en Jordi el defraudador al davant, s'hagi tornat tan radicalment independentista just ara que comença a sortir a la llum pública la lletra petita del Pacte del Majèstic. tot plegat, trifurques polítiques entre els vells amics i enemics de sempre: la dreta cavernícola espanyola (PP) i la enganyosa i mentidera dreta catalana (CDC i UDC).

Si aquesta mena de personatges sinistres ens han de portar cap a la independència que ningú no dubti que ho fan exclusivament pels seus interessos personals i de classe,

La tesi que sustento a de De contents a enganyats (Ed. 62) cada dia te nous i més poderosos arguments. Encara no l'heu llegit?