Frankfurt i Vic

No ha estat fàcil, i la veritat és que no s'entén si no és per la malfiança entre institucions, però finalment la cultura catalana tindrà una única presència a la Fira de Frankfurt; un sol estand per acabar amb el desgavell dels darrers anys entre l'Institut Ramon Llull, l'Institut Català d'Empreses Culturals i l'Ajuntament de Barcelona, cadascú a la seva en lloc de defensar junts la llengua i la cultura del país. Els editors estrangers què, d'ençà el protagonisme del 2007, han buscat la literatura catalana a la fira més gran del món deuen pensar que ens falta un bull. Els editors s'han quadrat amb tanta benemèrita administració i han arrencat l'acord.

A Vic la cosa estava, si fa no fa, a un pas d'entrar en una dinàmica tant absurda com la de Frankfurt. La fira del llibre de Muntanya va haver de marxar del Cabrerès, va trobar recer dins el paraigües de la Fira Muntanya que es fa al Sucre de Vic a meitats de novembre i el resultat va ser un èxit de promoció i comercial clamorós. Totes les editorials que publiquen llibres relacionats amb la muntanya i els viatges estaven molt satisfetes. Però un canvi programat a l'alcaldia de l'Esquirol va fer que el nou alcalde mogués cels i terra per recuperar la fira que el seu antecessor havia deixat marxar. Fins i tot va convèncer a l'alcalde de Vic per què li retornés el certamen. Nova i fatigant negociació a les envistes del Cabrerès i els editors d'aquest àgil sector tornen a respirar tranquils: la fira seguirà a Vic. Per què, en lloc de ser les administracions les que estan al servei de les iniciatives ciutadanes és al revés? Si els interessos polítics se superposen als culturals és tot el país que s'empantana. I això fa massa anys que passa.