Flors i estiu

Reprèn la publicació la revista de viatges Altaïr. Quan va deixar els quioscs ja va anunciar la intenció de tornar, però tal i com van les coses al món editorial els lectors patien. Des de dijous, adaptada als temps, viatgers i sedentaris ja tornen a gaudir d'una publicació exemplar en el seu gremi a: www.altairmagazine.com. La segona bona noticia de la setmana prové del premi de novel·la negra L'H Confidencial, un dels pocs impulsats per una biblioteca que aconsegueixen ressò peninsular. El web The Art Boulevard l'ha escollit com un dels trenta millors guardons de l'estat per l'ample impuls que dona a la carrera de l'escriptor guanyador. Si a això hi afegim la presentació de la primera APP de les rutes literàries dels autors d'Espais escrits i que la comissió de l'any Llull (2016) s'ha posat en marxa, tantes noticies positives en una setmana gairebé ens ennueguen.

Serà veritat això dels brots verds? No. L'actitud estreta i ultraeconomicista d'estats, governs i UE ha deixat la cultura en coma profund. A Europa ha perdut l'estatus d'excepció de què disposava a alguns països; aquí, després d'omplir-se la boca durant anys de la important part del PIB que significava, ara se l'ha deixat caure com qui fa la reestructuració industrial dels alts forns. Les bones noticies que vinguin de sectors com l'editorial són més fruit de la inesborrable voluntat de sobreviure que no pas d'una millora en les condicions de treball. D'aquí a uns anys, quan s'analitzi el per què d'una època culturalment tan grisa, que no es busquin raons sociològiques, que els escriptors també mengen. És per l'abandó social i institucional. De brots, en cultura, ni n'hi ha ni se'ls espera. Són flors que no fan estiu.