En aquests moments d'incertesa la novel·la negra aprofundeix en la vessant social per convertir-se en expressió del pensament crític que no sempre poden exercir, o no volen, els mitjans de comunicació. Igual que Collita Roja (1929) va inaugurar l'estil hard-boiled, basat en el realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, el festival BCNegra que comença demà incomodaria a més d'un polític si es prengués la molèstia d'escoltar les coses que s'hi diran i de veure l'enorme quantitat de gent que ho escoltarà. Si això no és funció social de la literatura, no hi és enlloc. 'Disparos en la noche' (RBA), els contes complerts de Dashiell Hammet traduïts de nou i prologats per Enrique de Hériz, i escollit millor llibre de l'any, és la mostra evident de que el gènere negre, o digueu-li com vulgueu, a més de literatura popular, és una expressió artística que interpel·la l'ésser humà i la societat del seu temps.
I si dubteu de que el ciutadà així ho entén i així fa, repasseu la llista dels llibres més deixats a la biblioteca La Bòbila, especialitzada en el gènere. Dels cinc llibres més prestats tres són d'autors catalans o espanyols: Víctor del Árbol (dos), Carlos Zanón i Mariano Sánchez Soler (premi l'H confidential). I el sisè és Lorenzo Silva.
Tot això, és clar, preocupa ben poc a la classe política, que viu embarcada en les seves cabòries. El BCNegra d'enguany es farà amb un pressupost inferior al de la trobada de novel·la històrica, que interessa més el consistori. Vindran autors canònics, com Andrea Camilleri, i els escriptors d'aquí també hi tindran espai per parlar amb els lectors de com ens ensorren el món on vivim. I després la gent pensa, això no ho dubtin.
1 comentari:
La novel·la negre no es el meu gènere preferit. De fet es dels menys preferits que tinc... Llàstima!
Publica un comentari a l'entrada