Muret va ser l'inici de la decadència occitana, dominada per França fins la conquesta, l'annexió i l'anorreament. Tot i que el concepte nació tal i com l'entenem avui no s'escau exactament per referir-nos a Occitània, si que es pot dir que era el territori més poderós i important culturalment parlant d'Europa, i que s'estenia de l'Atlàntic al Piemont. Els francs descendents d'aquells pobles guerrers del nord d'Europa no van dubtar ni un moment a aniquilar aquella civilització literària i vital i imposar, no només la llengua, l'organització política i els costums, sinó una manera de ser esquerpa i tibada que encara avui és ben present en molts caràcters.
Pensava en això tot conduint de tornada de la Toscana, un país de gents majoritàriament amables que malden per viure la vida de la millor manera possible i fer-ho extensiu a als qui tenen al voltant, i si són estrangers, encara més.
Per tot plegat estava de bon humor. Em quedaven força quilòmetres fins a casa, però la llum mediterrània endolcia el capvespre, i jo em sentia feliç de formar part d'aquesta antiga civilització que corre de platja a platja.
Fins que em vaig haver d'aturar en una àrea de servei prop d'Ais de Provença: llavors vaig començar a pensar en això que us deia de la batalla de Muret.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada